Diari digital d'Andorra Bondia
Penses que els teus èxits són fruit de l’atzar i no de les teves capacitats?
Penses que els teus èxits són fruit de l’atzar i no de les teves capacitats?

La síndrome de l’impostor


Escrit per: 
Sílvia Palau /Foto: S.P.

Tot i que en la teva vida demostres les teves capacitats, segueixes pensant que no mereixes l’èxit assolit? Creus que els teus mèrits són fruit de l’atzar i no de les teves capacitats?  Sents la necessitat constant de demostrar els teus resultats als altres buscant l’aprovació externa? Tens por al fracàs? La tendència a minimitzar i subestimar l’èxit és significativa de les persones que presenten la síndrome de l’impostor.
Què és la síndrome de l’impostor? Tot i no considerar-se un trastorn diagnosticable, aquest fenomen psicològic pot interferir significativament en les activitats de la vida diària de la persona donat que es caracteritza per la creença que no s’és suficient, ni capaç ni tan intel·ligent per merèixer-se els propis èxits. L’individu se sent un impostor quan realment no ho és. Envaeixen sentiments d’incompetència i d’inseguretat, però és una apreciació subjectiva sense proves ni indicis reals. Es produeix una interpretació errònia (no segueix cap pensament lògic ni analític) de la realitat donat que ens fa creure que som uns impostors i que serem qüestionats tard o d’hora. Acostumen a experimentar por en els moments d’avaluació o exposició pública i rebutgen els elogis. 
Trets comuns com atribuir el mèrit en la consecució d’objectius personals o laborals a l’atzar, la por a ser descobert, inseguretat respecte a les habilitats i recursos personals, ansietat anticipada (freqüència a anticipar situacions que no tenen bon resultat, pors o dubtes desmesurats), nivell alt d’autocrítica, autoexigència o perfeccionisme poden esdevenir indicadors d’estar patint aquesta síndrome. 
Tot i que aquesta síndrome pot generalitzar-se a altres àrees de la vida, acostuma a aparèixer de forma exponencial en l’àmbit acadèmic o laboral. Nombrosos estudis sobre aquesta síndrome detecten que afecta un 70% de les persones al llarg de la vida, especialment a aquelles que es consideren perfeccionistes i exitoses. És habitual observar una alta incidència en individus (especialment joves que inicien la seva carrera professional) que tenen alts càrrecs de responsabilitat o un alt nivell d’exigència i pressió familiar, laboral o per si mateix. Pensaments recurrents com “no estic a l’altura del meu lloc de feina” o “quin dret tinc d’estar aquí?” poden afectar negativament en la carrera professional de la persona i esdevenir una obsessió per no cometre errors i, per tant, provocar reaccions exagerades, com ara dedicar hores excessives a treballar una qüestió que ja dominen o donar respostes evasives per por de no ser capaços de fer-ho perfecte. Les dues respostes reforcen aquest cicle i el perpetuen. S’augmenta el nivell d’estrès i afecta considerablement en la productivitat: acostumen a postergar les tasques o treballar en excés per tal de justificar que el seu èxit esdevé de l’esforç i no del seu talent. En aquests casos, tant l’èxit com el reconeixement mai arriben a produir satisfacció; contràriament, s’experimenta un sentiment constant de malestar global. 
Per què esdevé aquest fenomen psicològic? Per una banda, tot i que la seva aparició és multifactorial, són més susceptibles de patir aquesta síndrome aquelles persones que vinculen la seva autoestima a l’èxit, posseeixen una gran inseguretat, pèrdua de confiança en ells mateixos o por a les crítiques. D’altra banda, la sobreexposició actual a les xarxes socials també influencia en la percepció dels èxits donat que es llença el fals missatge que el fracàs no existeix i que no és una possibilitat. Ningú parla dels errors o dels fracassos. Així doncs, la pressió social per aconseguir nous reptes o objectius, intensifica el problema.
En qualsevol cas, amb quines ulleres veus la teva vida? Amb les de la crítica? Són realistes? Quan dius que ho has fet malament vols dir que no t’ha sortit perfecte? Possiblement, tens una percepció distorsionada de la realitat que no s’adequa. És important buscar l’origen que ha desencadenat la creença, aprendre a tolerar la frustració, entendre el fracàs com un aprenentatge, acceptar els elogis dels altres i reconèixer-se’ls. 
Recorda que el sentiment de ser un frau et pot bloquejar i convertir-se en una barrera per continuar creixent! 

 

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte