La seva nova exposició, ‘Ferides de Gel’, ha arribat “a casa”, com diu ella. Instal·lada a la Gaman Gallery, a Escaldes, mostra el resultat d’un viatge a Islàndia que es va acabar transformant en art.

 

Què és ‘Ferides de Gel’?
Ferides de Gel és una col·lecció que parla de la bellesa, de la força i també de la fragilitat dels glacials a Islàndia. 

Va anar a Islàndia?
Sí sí, vaig anar a Islàndia el febrer del 2025 en un viatge d’oci, per gaudir. Però bé, sempre porto amb mi la càmera i després, amb el temps, rumiant sobre aquestes imatges, a veure què en feia i bé, van quadrar les coses i vaig acabar fent aquest projecte.

Molt interessant
És una expo que ve d’Olot.

Com va ser l’experiència?
Doncs Olot va ser molt guai, crec que va ser una oportunitat per portar l’exposició fora. Com que ja hi havia anat fa dos anys, coneixia també molta gent que hi participava i va ser molt gratificant veure com van apreciar aquesta evolució en la meva obra després de dos anys. I bé, ja guanyar el premi de nou ha estat molt satisfactori.

La fotografia té màgia, oi?
Sí, cent per cent. I a més, no ho sé, amb aquesta tècnica que utilitzo jo, que és la transferència de fotografia a Polaroid, crec que és molt màgica perquè al final treballo amb les mans, mai la controlo del tot i el resultat per a mi és molt màgic, com tu has dit, oi? Al final té molta més profunditat que una imatge impresa i ja està.

Com va començar en aquest món?
A la fotografia? Fa molts anys. Recordo el meu primer concurs, que va ser un Talentejant crec que el 2013 o així, i tenia uns 14 anys o una cosa així. I des de sempre m’ha agradat la fotografia. Fins que vaig descobrir que es podia estudiar Fotografia i llavors ja em vaig encaminar cap allà. I, a poc a poc, vaig anar descobrint també la meva vena més artística i no tant de fotògrafa professional. 

I els darrers anys?
Aquests dos últims anys crec que m’he enfocat molt en aquesta part més artística.

Ha parlat de concursos, no creu que són una manera de posar pressió?
Bé, per a mi els concursos són més aviat una forma de poder mostrar el que faig i també tenir altres opinions. Entre altres coses.

Altres coses?
Per a mi va ser una mica per sortir de la closca de l’ou, per dir-ho d’alguna manera. I a poc a poc és veritat que cada cop em presento a menys concursos, i és veritat que la meva pressió potser és més a cada concurs que em presento. Però si em presento en algun, com que potser ho he estudiat més.

Com que estudiar més?
Sí, vaig amb les idees més clares. I és una experiència i aprens de totes les bandes.

Va passar també per Faber Llull, com va anar l’experiència?
Doncs hi vaig estar crec que potser farà quatre anys, i va ser genial. És veritat que en aquell moment estava amb una altra mirada i vaig anar allà a fer una recerca i quelcom més de tallers per a joves. Com que la fotografia encaixa en una mirada una mica més introspectiva. És veritat que això ho he deixat una mica de banda. Vaig fer alguns tallers i va estar molt bé.

Llavors?
Amb el temps m’he centrat més en la meva producció de l’obra i no tant en els tallers i aquesta visió.

I ara jo li pregunto... Com se sent inaugurar una expo?
Cada dia és diferent, la veritat, perquè ara ja n’he inaugurat unes quantes. Ara crec que també he fet un salt, perquè ja és exposició en galeria, amb una obra el valor de la qual és molt més elevat. Crec que, durant aquest any que he estat treballant en aquesta col·lecció, he crescut molt com a artista. Com a persona també, el projecte m’ha fet créixer moltíssim. I crec que hi ha molta pressió darrere, jo soc una persona exigent. Però també és maco haver exposat a fora i després que la gent d’aquí, de casa, ja em reclamin veure-la. Perquè al final és una col·lecció molt impressionant de veure-la en persona.