S’estrenava com a realitzadora amb un curt, ‘Bienvenido a los 30’, en el marc del programa La cultura no s’atura. Amb el segon, Maria Caminal ha aconseguit ser seleccionada en la novena Mostra Internacional de Curtmetratges Drets Humans i... Acció! ‘Mariana’ relata una història crua

‘Mariana’.
El vaig escriure ja fa cinc anyets. La història parla del maltractament als immigrants i els abusos a les dones en l’àmbit laboral. 

En què s’ha basat?
De fet es basa en una història personal, tot i que la transformo i abordo altres temes. Jo mateixa vaig patir una situació així, encara que no com a immigrant, no amb la mateixa necessitat. 

Tan jove i haver-ho patit!
Sí, tinc 24 anys i vaig passar per aquesta situació d’abús quan en tenia 18. Jo i altres noies que treballaven amb mi. 

Què relata el curt? 
L’abús sexual que pateix Mariana. Vaja, no és que tot el curt s’enfoqui en això, però hi ha una escena, amb Victoria Santos i Nacho Guerreros, els actors protagonistes, on sí es veu explícitament. Els tocaments, la manera com el cap abusa de la treballadora, i com sap que pot fer-ho perquè té aquest poder. Sobretot amb ella, una dona immigrant i amb una filla. 

Què suposa per a ella? 
Per a la Mariana, i per a totes les dones que ho viuen, els deixa seqüeles psicològiques: alteracions per estrès, crea una baixa autoestima i moltíssima inseguretat, pot generar depressió. 

Déu n’hi do, aquests abusadors. 
No és un perfil d’home en concret, ni molt menys, simplement que es troben que tenen aquest poder sobre elles i l’exerceixen. És una relació de domini. 

El rodatge. 
En un parell de jornades. El gener passat es va gravar l’escena que reprodueix l’abús, pel calendari de Nacho Guerreros. El desembre de l’any passat, la que hi ha entre mare i filla, molt tendra, molt dolça, per la relació que tenen. I el fet que només es tenen l’una a l’altra! Dos dies i mig de rodatge, tot i que la preparació ja va costar cinc mesets. 

Molt durs aquests inicis en el cine?
Sincerament, el més important és tenir una bona base de coneixements, havent passat per l’acadèmia o sent autodidacta. Després, tot és qüestió d’actitud i de saber molt bé què vols explicar. Si ho tens clar, arribes als espectadors i la història pot calar. Si no...

Per a un segon curt, se’n surt, vostè. 
Sí, estic molt contenta. Quatre seleccions per a festivals ja. A banda del d’Amnistia, tenia seleccions per als d’Arnedo, a La Rioja i Farcume: Festival Internacional de curtes-metragens De Faro, a Portugal. I just m’acaben de comunicar que també per al Zoom d’Igualada. 

El missatge ha calat, doncs. 
La mostra d’Amnistia em fa una il·lusió particular perquè de 300 curts n’han seleccionat 13. I comparteixo selecció amb Javier Fesser! Em sembla brutal arribar aquí. Per acabar-ho de rematar, de tots els presentats només el 24% eren directores. 

Per què no ens sorprèn?
Encara hem de lluitar molt. És un món tradicionalment molt masculí. Però com tot, les dones sempre hem estat molt capades. Mira quant vam trigar a poder votar!

‘Bienvenido a los 30’, el primer curt. 
Tot i que abans ja havia rodat moltíssim mentre estudiava. Però amb Mariana he trobat el camí: el que vull a la vida és explicar històries de dones. N’hi ha moltes que no han pogut expressar-se. 

I d’on li ve la vocació de fer cinema?
Els pares em van fer estimar la cultura, en totes les manifestacions. Però recordo que amb vuit o nou anys em van portar al cine i mirant els actors a la pantalla jo em preguntava qui hi havia al darrere, on estava la càmera. 

Precoç.  
Em van comprar una càmera i ja vaig començar a explicar el meu món.