Es traurà l’espina d’un any de penúries participant en un festival en ‘streaming’ amb DJs de gran talla que col·laborarà amb La Marató de Tv3.

És a dir, que a La Marató?
És un festival que organitza la revista KLUBBINGKIDS, de Barcelona. Vint artistes de l’escena electrònica en sessions des de les deu del matí fins a les dues de la matinada del 21 de desembre.

I vostè, l’únic andorrà.
Al costat de gent com Cristian Varela, que són mites de la música electrònica. Un orgull.

Com el van fitxar?
Porto ja anys treballant en música electrònica, em van escoltar i em van contactar per si hi volia anar. Òbviament!

Un glop de dolç en un any amarg?
Sí, per descomptat. Prometia molt i des del març aquí estem, sense feina. Un desastre. Soc el DJ resident de la discoteca Eivissa Xperience i començava molt bé, amb actuacions a l’Hibernation i festivals i dates a Barcelona, Saragossa, València. Esperava molt i mira...

Molt dur.
Treballava en una empresa d’esdeveniments i fa tres setmanes que em vaig quedar sense feina. Sense cap opció de poder treballar. Bastant dur.

L’oci nocturn ho té cru.
Serem els últims, seguríssim. Em queixo que ens han oblidat totalment, el Govern ha trobat solucions per a la resta però no per a nosaltres, que òbviament no obrirem la discoteca perquè la gent s’hi estigui asseguda. I parlem no sols de DJs, també de cambrers, de segurates... de molta gent sense feina.

Aquest últim tancament perimetral de Catalunya ha estat l’últim pal.
És clar. Alguna sessió hem pogut anar fent, però sense gent de fora, amb locals mig buits, ja em diràs.

Veieu una escletxa a la primavera i estiu o encara no?
De moment no veig cap llum. La temporada començarà, és cert, però molts locals ja no obren, així que d’expectatives a pistes, cap ni una.

Podem fer una pregunta personal? Com sobreviu?
Doncs mira, malauradament, i mai no ho havia fet perquè portava uns anys vivint de la música i en una empresa d’esdeveniments que m’ha fet fora, he hagut de recórrer al que tenia i quan s’ha acabat, a serveis socials. Feina tampoc no en trobem. A esperar.

Aquest estatut de l’artista, en  una possible futura crisi, ajudaria?
Fa anys que hauria d’estar fet. Arriba tard, però quan arribi ja veurem com funciona, i espero que ens cuidin una mica més. A França i Alemanya els artistes que havien cotitzat més de 40 actuacions l’any rebien una ajuda de 1.200 a 1.500 euros al mes. Qui, com jo, treballava molt sovint, hauria tingut una ajuda. Però ara a la vista està que hem quedat desemparats.

Uf!
Al final, un país és un país també per la seva cultura, oi? Per les seves empreses, els seus ciutadans, però també per gent que posem el nom d’Andorra fora de les fronteres, en esdeveniments com aquest festival de La Marató. No trobeu? Un DJ andorrà a TV3.

Sembla bé, sí.
El país es fa ressò gràcies a nosaltres però ens han deixat tirats.

Al futur serà moment d’apostar pels festivals potents de música i neu?
Sí, serà el moment. L’electrònica pot ser un atractiu turístic, pot moure 10.000 persones, joves que venen amb ganes de divertir-se i gastar. Hem de posar Andorra al mapa de l’electrònica.