Mar García presideix La Xarranca. Acaben d’inaugurar espai, L’Institucional, i ja van a tota metxa amb un munt de projectes nous. Internacionals i tot

Una gentada, a la inauguració!
La veritat és que sí. No sé quantificar, però sí que estava molt ple, entre artistes, acompanyants i gent que venia a veure l’exposició. Molt contents. 

Poder de convocatòria. 
Ens ha costat, vaja, que hem estat matxacons. Costa fer que la gent es bellugui. Però valia la pena, estrenant aquest espai, un lloc que és fantàstic. Tenim la sala del Govern al costat, al parc, tan cèntric. A La Peixera estàvem molt bé, tret de la humitat, però costava fer que la gent pugés fins allà. 

Aquí esteu al rovell de l’ou. 
La gent ja la tenim, ara ens hem de moure perquè la gent entri. 

La Peixera es va inspirar en l’Aparador de la Seu. Tots dos desapareguts.
Sí, sí. Nosaltres no sé si hem tingut sort o, més aviat, hem pencat molt. Vam passar primer pel Roc Blanc, que ens van oferir casa seva, i no hem pogut estar millor. Però no deixa de ser un hotel. Ara l’espai és nostre. 

A banda del continent, quin serà el contingut de la Xarranca?
Tenim tants projectes que jo, confesso, pensava que ara tindria uns quants dies de relax, i de cap manera. Ja torno a estar a tope. Al dia següent de la inauguració ja va venir la gent de Seix, un poble de l’Arieja, on hi ha una associació amb la qual ens agermanarem. 

Bravo!
També col·laborarem, un altre agermanament cultural, diguem-ne, amb una entitat de Vilamur, al Pallars. Ells ens conviden, i ja mirarem com farem, i nosaltres anirem cap allà. A Seix fan un festival, Lagorre, que està molt bé. 

...?
Està dedicat a un pintor, René-Gaston Lagorre, originari de l’Arieja, i l’any vinent es commemoren els 20 anys de la seva mort. Així que el festival tindrà una edició especial, perquè també celebren els quinze anys del festival. El fan cada estiu i mou moltíssima gent: l’any passat hi van passar més de sis mil persones. 

Andorra, convidada. 
Això. A banda, la setmana vinent lliurem el Circul’Art, que ja arriba a la quarta temporada. També volem fer xerrades, perquè Anem Editors s’ha fet soci nostre i farem presentacions de llibres a l’Institucional. A banda de les exposicions. 

Seix i Vilamur: com va ser?
Aquelles casualitats que passen a la vida. Contactes, coneixences. Però ells, a diferència de nosaltres, tenen molt finançament per fer projectes, beuen de molts departaments. Així són entitats molt actives. Nosaltres ens hi sumem, ara mateix tot sembla com un tsunami. 

A tota marxa van. 
Encara hem de resoldre coses. Per exemple, l’espai que tenim és molt xulo, és cert, però té un inconvenient: si la porta està tancada, la gent no pot veure l’obra, no és com a La Peixera, que es veia des de fora. Així que tenim previst demanar una subvenció per poder obrir cada dia l’espai. 

És clar. 
També portar les xarxes socials. Com més coses volem fer, més ens adonem que tots treballem per amor a l’art, literalment, però que no donem l’abast, necessitem ajuda. Perquè si no, ens cremarem. Estàs tot el dia rebent correus, WhatsApps, organitzant coses... Això ho hem de compaginar amb la nostra feina. 

És el problema del voluntariat. 
M’agradaria a principis d’any tenir ja una persona que ens faci un cop de mà. O si no, morirem d’èxit. Tot ho volem fer, tot ho volem portar.