“L’aigua que consumim preocupa menys que la perduda en fuites”

La cita és diumenge 26 a les Bons. Una nova passejada per conèixer recurs tan vital com l’aigua, de la mà de Valentí Turu, a l’Hidrogeodia, que organitzen la Fundació Marcel Chevalier, ARI i l’Instituto Geológico Minero Español

Què és un hidrogeòleg?
Dins de les especialitats de la geologia, se centra en les aigües subterrànies.  Tradicionalment se n’ocupaven els saurins, gent que tenia certa sensibilitat als corrents d’aigua. La hidrogeologia utilitza altres eines, científiques és clar, per trobar i resoldre problemes relacionats amb l’aigua subterrània.

Saurins? No fan comèdia?
No, no, no necessàriament. Abans que existissin els geòlegs, aquesta gent trobava aigua. Simplement fem servir dos mètodes diferents: un té una base científica, amb el mètode assaig-error, i l’altre es basa en la tradició. No diria ni que es transmeti pel boca-orella, perquè depèn de la sensibilitat de les persones pel que sembla. 

Vostè no té aquesta sensibilitat...
I encara que així fos, no podria fer-la servir per fer un informe. Si més no, per signar-lo com a geòleg. 

Per què cal un Hidrogeodia?
Ja és la cinquena edició. Bàsicament es fa a prop del Dia internacional de l’aigua. Acostumem a associar l’aigua amb la pluja, els rius, el mar... les aigües superficials, mentre que la subterrània és la gran oblidada. Per això la jornada, que es fa per Espanya i Iberoamèrica. 

Anem tan justets d’aigua: com estan els aqüífers subterranis?
No hi ha separació entre aigua superficial i subterrània, no més enllà del lloc on es troben i la velocitat a la qual flueixen. Són com embassaments sota terra i que tenen un intercanvi amb l’aigua superficial. Si aquesta en falta, a la llarga també afecta, és clar. Però en principi, són un dipòsit que pot servir per abastir mentre falti la superficial. 

Com estem per aquí de servits?
Tenim la sort d’estar situats a capçalera de conca i disposem d’aquest recurs més fresc i renovat. Però és cert que no hi ha tampoc gaires indrets on pugui emmagatzemar-se, més enllà dels fons de vall o formacions rocoses permeables. 

En un Hidrogeodia anterior ens havia mostrat les fonts a la Rabassa. 
En aquest cas anirem a les Bons. Un itinerari que arribarà a la confluència entre els rius de les Pardines i els Cortals. 

Per què aquest punt?
Té una connotació històrica. És dels pocs indrets on s’observa com l’home ha utilitzat de forma ancestral l’aigua subterrània, com ha emmagatzemat també la superficial. Hi ha un cóm excavat en la roca i unes canalitzacions. 

Som conscients de com és de fràgil aquest recurs? De com de magres les passarem quan escassegi?
Crec que no, crec que no. Però diré que el problema del recurs en zona urbana, per exemple, no és tant que se’n gasti, sinó tota la que es perd. És a dir, hi ha moooooltes canalitzacions que van a buscar fonts en llocs remots i, fins que no arriben al dipòsit, hi ha moltes fuites. 

Òndia! Miri que intentem no malbaratar-ne!
Doncs sovint no es recupera més del setanta, o fins i tot cinquanta per cent del que es capta. Els consumidors finals estalviem, però si les fuites no estan resoltes... 

Doncs un tema per a la campanya, ja que hi som. 
Ah! Vaja. Però és molt conegut. Estadísticament no hi ha cap xarxa que no tingui un 30% com a mínim de fuita. En funció del preu de l’aigua, arreglar-ho costa tants diners que no ho paga el preu de l’aigua. S’hauria d’apujar i és molt complicat. És més fàcil actuar en una normativa per consumir menys. 

Doncs servidora no en tenia ni idea.
En un país com el nostre, de topografia abrupta, hi ha canvis de pressió importants, moviments de terres, que fan que es trenquin les canonades. O les obres que es fan al costat... A l’Hidrogeodia veurem una fuita gran als Cortals que va desfermar un esllavissament.