La més televisiva de les alturgellenques, Mònica López s’ha enfilat per l’univers periodístic-mediàtic des de la petita ciutat pirinenca que la va veure néixer fa ara 46 anys, una noia tímida, estudiosa... i molt alta per a la seva edat.
S’havien fet amigues per raons diverses, segurament, però sopetot s’havien fet amigues perquè totes tres sopesortien en altura per damunt de la resta de la classe, que amb prou feines els arribaven a les espatlles. Així havia forjat la Mònica López el reduït grupuscle amb què anava amunt i avall, de les classes a l’Albert Vives a casa, a l’avinguda Salòria, on vivia la família. Noia estudiosa i afable, discreta i sense complicacions, així la recorden i així, asseguren, continua comportant-se amb les velles coneixences, malgrat aquestes dosis de popularitat televisiva que la vida li ha portat.
López va néixer a la Seu d’Urgell el 1975, enmig d’aquell baby boom que va omplir les aules de les escoles de la Seu. Els pares s’hi havien instal·lat procedents del poble malagueny de Cuevas de San Marcos. Una família discreta i treballadora, molt afable. Ella, la petita dels germans, que van perdre aviat el pare, va despuntar ràpidament en els estudis, especialment en les matèries científiques, és clar. Però era aplicada en qualsevol assignatura, aplicada en totes. Amb tot, sempre va preferir passar desapercebuda, recorda alguna d’aquelles excompanyes del moment. Potser per contrarestar l’efecte de l’alçada física.
Aquella nena a qui els professors recorden amb simpatia va marxar a la gran ciutat per llicenciar-se en Física de la Terra i el Cosmos per la Universitat de Barcelona i el mateix any que es titulava entrava a treballar per a la SAM, la primera empresa dedicada a la predicció meteorològica a Espanya. I no trigaria a enrolar-se en una trajectòria televisiva que, ja saben, l’ha portat a presentar el magazine matinal de La 1 de Televisión Española. Però els primers passos els va fer al Teletiempo de Vía Digital i, més tard, el Canal Meteo de Canal Satélite Digital. Després va passar al Canal 33 i finalment va formar part de l’equip de meteorologia de TV3, on, entre el 2004 i el 2008, seria la dona del temps de Els matins (carxofa en mà, sortia a buscar la notícia si calia) amb una popularitat que la duria ja a presentar les campanades de Cap d’Any de la televisió catalana la nit del 31 de desempe del 2006. Iniciava així un, diguem-ne, regnat televisiu amb multitud de seguidors i fins i tot algun bloc per fer seguiment de la carrera. “Ha despuntat com a conductora revelació d’esdeveniments culturals i ha entrat, amb veu i mèrits propis, a la Viquipèdia i a l’Internet Movie DataBase.”, es feia ressò un dels articles que l’hi dedicaven.
El punt d’inflexió arribaria el 2008, quan va fitxar per RTVE per substituir el també molt popular José Antonio Maldonado, l’home del temps del moment. L’1 de setempe hi va debutar. I després d’un llarg recorregut entrant diàriament a les llars, que van seguir en directe el creixement familiar: “Mónica López embarazada” va arribar a ser una cerca molt popular a Google, diuen les cròniques, l’any passat li van oferir tot un canvi de registre: competir amb Ana Rosa Quintana i Susana Griso com a presentadora de La hora de la 1, en substitució de María Casado.
Enrere quedaven, així, els pitjors moments: quan, amb altres companys, va ser sancionada per TVE per suposadament fer servir recursos de l’empresa per a fins privats: un tràngol que va acabar amb un resultat favorable en quedar determinat que no hi havia hagut tal “transgressió de la bona fe contractual”.
Fent camí i, com dèiem, plantant cara a veteranes de la televisió, l’alturgellenca sembla lluny de la nena tímida i discreta que seia a l’aula de l’Albert Vives. Una dona que, amb el temps, ha agafat consciència de la seva alçada.