“L’Andrea volia la seva corona, ser primera per un cop a la vida”

Competidora de Bikini Fitness, federada a Andorra, Andrea Almagro ha anat participant en competicions internacionals en els dos últims anys i guanyant podis sota bandera del país. No hi pensava, però es va anar engrescant.

Bikini Fitness. 
És un esport federat. La Federació Andorrana de Culturisme es va donar d’alta fa un parell d’anys, jo la vaig estrenar com qui diu. No existia, no és com el futbol o el bàsquet. Em van proposar competir amb la bandera d’aquí. 

I comença a competir. 
Va ser complicat perquè tot just va arribar la Covid, però bé, la temporada va anar bé. 

Deu consistir en quelcom més que estar ‘buenorra’. 
[Riu]. La categoria en què jo competeixo consisteix a treballar un cos molt estètic. Has d’estar definida, és clar. Però no busquen esquena o braços o cames molt voluminoses, al contrari, resta punts i entra en una altra categoria. 

Més primeta, fina, doncs. 
Molt definit. Amb una preparació molt dura. 

És una altra estètica que la de, posem, una ‘top model’. 
Una Miss Univers o això? Sí, una altra cosa. S’ha d’entrenar força. Soc com una mica biquini antisistema: l’estereotip marca que per lluir en biquini fas uns exercicis molt bàsics, molt poc esforç, una dieta baixa calòricament i au. 

I no?
Entre una miss o top model i jo l’estètica és diferent. 

Una bellesa esportiva? 
Exacte. Es valora la feina del gimnàs. Un equilibri entre entrenament i dieta ben portada. La pell ha de definir els músculs. 

En què consisteix l’entrenament? 
El que jo faig: hipertròfia amb bastant de força. Però quan em preparo per competir la dieta tindrà un dèficit de calories  i per això faig un entrenament de cinc dies a la setmana, tres de cama o gluti i la resta de la part superior. Amb molta repetició dels exercicis però poca càrrega, sense estrès del sistema nerviós perquè no volem créixer, sinó definir. 

La dieta és poc apetitosa. 
Per sort la meva constitució és agraïda i no tinc gaires dificultats a definir o no em dedicaria això, o no guanyaria. La meva dieta podria ser pitjor. Menjo de tot, en les quantitats que toquen. 

Els nois la passen magra.
Sí, potser es passen sis mesos menjant pollastre. En el meu cas la part més dura és just abans de competir. Ara, també hi ha la part més creativa i hi ha les air friers, que dona opcions.

Les què, perdó? 
Fregidores d’aire, robots de cuina: ho fan amb aire calent i queda cruixent, bo.  I jo menjo amb sal, no grans quantitats, però és un mineral important. 

Com va començar? 
El fitness és un estil de vida, i com en tot, t’esforces per pujar de nivell. T’aïlles, sí, de l’oci, en alguns moments. Però la família i els amics estan al teu costat. 

Ja. 
Però l’Andrea, quan va començar, només volia guanyar la seva corona, ser la primera per un cop a la vida. I bé, a la primera competició vaig sortir campiona de la categoria Promeses, a Girona. Que bé! Que ràpid. I vaig continuar guanyant corones, copes.

Felicitats.  
M’he mantingut al podi, entre la 1 i la 3, en cinc campionats. 

Competicions internacionals.  
Vaig anar a l’Europeu, l’octubre de l’any passat i vaig quedar sisena, de vint. Va ser uau! I Andorra al podi. Al Mundial vam quedar empatades de la cinquena a la vuitena. Però tot molt bé. 

Torno a preguntar com va començar. 
Sempre m’ha agradat fer-me regals el dia del meu aniversari. Jo vivia sola a Andorra, amb la família a Barcelona, i un any vaig decidir: em cuidaré més, aniré al gimnàs, sense falta. Però l’Andrea és perfeccionista, així que en qüestió d’un any ja estava competint. Tot va venir sense buscar-ho.