Diari digital d'Andorra Bondia

L’art de posar límits


Escrit per: 
Sílvia Palau

Entendre els límits com quelcom negatiu (prohibició, conflicte, rigidesa...) generarà dificultats tant per rebre’ls com per aplicar-los. D’altra banda, integrar-los en el nostre bagatge cognitiu i repertori d’habilitats socials ens resultarà una eina essencial tant d’autocura, de protecció, com de resolució de conflictes.
Així doncs, què entenem per límits? Els límits físics solen estar clars, ja que marquen el final d’una superfície o temporalitat. Però, què passa amb els límits emocionals? Aquests són més difícils de reconèixer i per tant de consolidar. Malgrat això, ambdós estan relacionats, ja que posar límits físics (per exemple gestionar la pròpia economia) ajuda a posar límits emocionals (no dependre dels altres).
Malauradament, és habitual atribuir els límits a autoritat i per tant, generar automàticament un rebuig o conflicte amb aquests i la persona que els posa. Confonem la fermesa amb la rigidesa i ens sembla que els límits han de ser inflexibles, imposats i a conseqüència d’una situació adversa. No obstant això, els límits han de servir per créixer, per guiar... Han de ser una mostra d’afecte i preocupació tant per l’altre com per nosaltres mateixos.
Per què dubtem a l’hora de posar límits i no per establir una vinculació segura amb aquells que estimem? Treballar molt el vincle sense posar límits és com aprendre a caminar sense sabates (hi haurà obstacles o terrenys que et poden fer mal). Disposar de molta llibertat sense les eines adequades per fer un bon ús d’aquesta pot generar molta inseguretat, baixa tolerància al canvi o a la frustració i dificultats per respectar els drets o sentiments dels altres. Contràriament, envoltar excessivament de limitacions dificultarà la presa de decisions i formar-se com a individus independents. Es pot desencadenar un estil de comunicació de submissió o de rebel·lió constant. No deixar espai per caminar pot ofegar els altres.
Així doncs, com podem trobar un equilibri a l’hora de posar límits? Molts conflictes a l’hora de posar límits estan relacionats amb la manera d’expressar-los, aplicar-los i no tant amb els límits en si. Primer de tot, hem d’observar l’altra persona i adaptar-nos a la seva idiosincràsia així com al moment i context. Mostrar seguretat i coherència a l’hora d’establir límits; doncs, defensar posicionaments que ni nosaltres mateixos creiem pot generar confusions o ambigüitats i desencadenar un conflicte amb l’altra persona. Tanmateix, hem de ser flexibles a l’hora de formular els límits. Hem d’oferir l’opció de pactar-los i qüestionar-los. Aplicar-los de manera clara i consistent.
Des que naixem rebem limitacions de tota classe fins al final de la nostra vida (la mort és un límit en si mateixa) i és que la societat necessita unes pautes, unes normes, ja que ens ajuden a comprendre situacions i a entendre com hem de funcionar en elles. Tal com afirma el psicòleg Albert Bandura en la seva Teoria de l’aprenentatge, les persones aprenem des de la nostra infantesa a través de l’observació, imitació i el consegüent reforç positiu o negatiu de les conductes que realitzem. Els límits i les normes actuen com a factors de protecció, ja que ajuden a reduir la probabilitat d’aparició de conductes de risc tant a curt com a llarg termini. Així doncs, ja que la família constitueix el primer grup social de convivència i d’aprenentatge per l’ésser humà, recau en ella la responsabilitat de generar les primeres limitacions.
Tot i que mantenir i aplicar límits ens genera autoregulació, autonomia, autoestima i benestar general, no sempre és fàcil posar-los. Per què ens consta tant aplicar-los? Darrere de la passivitat o de no saber posar límits sempre hi ha la por: al rebuig, a la crítica, a la soledat, al conflicte... Tanmateix, no posar límits als altres indica dificultats per posar-nos-els a nosaltres mateixos. Quan no em poso un límit no em respecto ni tinc en compte les meves necessitats. Prioritzar les necessitats alienes o la manca de temps per fer coses importants per a mi pot comportar baixa autoestima i desconnexió de mi mateix. Quantes coses fem que no volem al llarg de la vida per no saber dir que “no”?

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte