Abans de tot, com neix el grup Murasaki Taiko?
Realment algunes de nosaltres ja portem bastants anys tocant el taiko, ja que estàvem en un altre grup que també hi havia a Saragossa. Però per un tema de projecció personal, vam decidir muntar el nostre propi equip de taiko. Des de llavors, hem anat reclutant més persones interessades per aquesta música tan peculiar. El 2021 vam fundar la nostra banda, Murasaki Taiko, que actualment conformem set dones. Una d’elles, però, no ha pogut venir. 

Què hem d’entendre per taiko?
El taiko és la música de percussió japonesa, ja que aquesta paraula fa referència al tambor característic del país nipó. Està fet a partir de troncs d’arbres buits, i són uns tambors que s’han fet servir des de fa segles al Japó. Alguns dels seus usos a nivell històric han estat: per commemorar cerimònies religioses, per establir crits de guerra i fins i tot per enviar missatges. El  tipus de taiko que utilitzem actualment s’anomena kumi-daiko, que és el que fem servir les bandes i grups musicals. 

Qui en va establir l’ús actual?
El taiko que coneixem avui dia el va instaurar un percussionista nipó anomenat Daihachi Oguchi sobre l’any 1951.  Era un senyor que tocava jazz al Japó. Va descobrir en un temple aquests tambors abandonats i els va voler donar un nou ús. Així és com va reinventar la seva funció, agrupant els diferents taikos i fent ballar un grup de persones al seu voltant! Una acció que va tenir certa rellevància, ja que va permetre recuperar part del folklore que s’havia perdut al Japó durant l’època de postguerra. A més, el taiko s’acompanya d’un ball tradicional que es diu Bon-Odori.

La transmissió de poder.
Crec que la característica principal que ens brinda el taiko és la força d’intensitat amb la qual es toquen aquests tambors. Quan vibren les seves membranes... se’n desprèn un soroll molt particular que presenta molts matisos. Alhora, també és especial la sensació grupal que t’ofereix realitzar aquesta funció, ja que entre els diferents músics creem una coreografia molt visual! Depenent de l’angle  en el qual toquis el taiko, sorgeix una nota musical o una altra. 
  
Una forma d’expressió natural i espontània!
El taiko es toca amb una clara improvisació, motiu pel qual al seu fundador li va agradar tant, ja que en aquest sentit és molt semblant al jazz. En ambdós estils es fan servir diferents instruments.  En el cas del taiko, diversos tambors. Hi ha taikos grans, altres de més petits, uns que fan un soroll més agut, altres més greu, i de cara al concert d’avui, n’hem portat tres o quatre perquè pugueu apreciar els diferents estils! A més, uns es toquen dempeus, altres de costat, i fins i tot n’hi ha alguns que els repiquem ajupides!

De quin material estan fabricats?
La majoria amb fusta de roure, però aquí a Europa costa molt exportar-los, ja que són molt costosos! El que fa el continent és comprar-los a una botiga especialitzada a Alemanya anomenada Kaiser Drums. D’altra banda, depenent del tipus de pell que s’acobli a la membrana, es poden crear diferents sorolls. Els tambors més grans, normalment utilitzen tots pell de vaca o de bou, ja que requereix cobrir molta superfície i necessiten una pell robusta per aguantar els cops. Els tambors més petits, per contra, incorporen una pell més fina. 

Després del concert, ens ensenyareu un taller de dansa Odori!
Aquesta és una altra de les idees que volem transmetre als espectadors, que el taiko no són només les persones que toquem els tambors, sinó que també el conformen la participació de la gent! L’exemple el seguim del Japó, ja que en els festivals de Bon-Odori el públic es congrega a la plaça i balla al voltant dels taikos! Al nostre grup ens agrada sempre incloure alguna dansa tradicional per poder implicar l’audiència en les nostres actuacions. Ensenyem una coreografia senzilla i de forma divertida. 

Finalment, el Bon-Odori se celebra al Japó cada estiu. Però, com són allà aquests espectacles?
Els festivals d’estiu japonesos s’anomenen Matsuri! Són l’equivalent al que coneixem com les festes del poble o de barri. El Bon-Odori és per als japonesos el nostre Tots Sants. Se celebra durant la primera setmana d’agost i serveix per reunir-se amb la família i anar al cementeri  a honrar els difunts. Es commemora així una funció solemne i  també festiva, ja que els nipons celebren que s’ajunten amb els seus difunts!