L’efecte mirall

Coneixes l’efecte mirall o llei del mirall? Segons aquesta llei, el món exterior és un reflex de nosaltres mateixos, del nostre món interior. De ben segur alguna vegada t’ha molestat la forma d’actuar d’alguna persona o bé et desperta emocions desagradables sense motiu aparent. Probablement, sense ser conscients, ens reflecteix quelcom de nosaltres mateixos que rebutgem o no volem veure i per això ens afecta considerablement. 

Segons el psicoanalista Jacques Lacan l’efecte mirall s’inicia entre els sis i divuit mesos. És en aquesta edat que els nens identifiquen el seu jo davant d’un mirall produint una sensació de benestar i satisfacció en reconèixer-se. Apareix així l’autoconcepte, el qual s’extrapola a les relacions socials que adquirim al llarg de la nostra vida.  

Com actua aquest efecte? Quan ens trobem davant d’una situació desagradable la nostra ment activa la projecció psicològica com a mecanisme de defensa. Aquesta projecció ens fa atribuir als altres aquells sentiments, pensaments o creences que considerem inacceptables per a nosaltres. No obstant això, aquests formen part del nostre individu, formen part de les nostres ombres.  

Així doncs, què ens atrau o ens allunya dels altres? Per què ens agraden les persones que són com nosaltres? Aquest efecte s’activa tant per situacions agradables com desagradables. Davant d’experiències que ens poden desencadenar un conflicte emocional o una amenaça de la nostra integritat física i emocional, la nostra ment envia un rebuig a l’exterior considerant-lo perillós i per tant ens posa en alerta activant la projecció psicològica. Contràriament, també esdevé de forma positiva. Quan ens enamorem acostumem a atribuir determinades característiques que són similars a les nostres. Projectem la nostra realitat a l’altra persona amb el risc d’idealitzar-la. Ens relacionem i adaptem millor a determinades persones que mantenen característiques similars a les nostres.

Tens dificultats per veure quin és el teu reflex a l’exterior? Aquest efecte es pot produir per diverses causes. La primera esdevé quan els altres ens reflecteixen allò que no volem acceptar de nosaltres. És a dir, rebutgem un comportament extern per similitud a nosaltres mateixos. Per exemple, criticar la tendència al lideratge de l’altre quan nosaltres habitualment també tenim comportaments similars. La segona causa esdevé quan l’altra persona ens reflecteix allò contrari del que creiem ser. És a dir, quan ens trobem amb persones o situacions que ens descriuen contràriament a allò que som.Per exemple, quan ens diuen que no som educats ens pot molestar de tal manera que podem perdre l’educació i per tant posar en dubte la nostra identitat. La tercera causa es dona quan tenim unes expectatives internes sobre els altres o del món que ens rodeja. Així doncs, quan tenim idealitzada una persona i aquesta no actua com nosaltres esperàvem es produeix una decepció perquè no encaixa amb la imatge mental que ens havíem construït. Per últim, l’efecte mirall també ens mostra que, inconscientment, podem actuar de la mateixa manera que els altres tot i no agradar-nos. 

En conclusió, l’efecte mirall no jutja, no qüestiona. És un reflex tant de la nostra llum com de les nostres ombres. 

Cal aprofitar la projecció psicològica com a eina d’autoconeixement per descobrir el nostre món interior i poder transformar-lo. Tan sols essent conscients d’allò que projectem ens donarà el control necessari sobre el nostre món interior per fer-nos càrrec i treballar allò que no desitgem. Els problemes únicament se solucionen d’arrel si modifiquem el nostre estat intern. No hem d’oblidar que tot allò que ens arriba a través dels sentits ve carregat d’interpretacions subjectives i que per tant vivim segons allò que percebem amb el risc de distorsionar la realitat i generar malestar tant a nosaltres mateixos com a l’entorn que ens rodeja. 

Com deia Kant: “Veiem les coses, no com són, sinó com som nosaltres.”