Por a la mort o a la malaltia, por a la soledat, al rebuig o a l’exclusió social... Les emocions formen part de la nostra vida, però percebre-les i interpretar-les de la forma adequada no és una tasca senzilla. Exigeix un llarg procés educatiu i un creixement ètic personal. Malgrat això, hi ha emocions com la por o la tristesa que comporten una connotació social negativa. Al llarg de la vida, des de la nostra infància, ens diuen que no hem d’expressar-les perquè les considerem emocions dèbils i que ens fan sentir vulnerables. Malauradament, aquestes emocions quedaran silenciades i invisibilitzades, dificultant així que executin la seva funció natural i, per tant, adaptativa.

Per tant, què succeiria si mai tinguéssim por? Més enllà de la creença que evitar la por ens alliberaria, realment esdevindria un perill per a la nostra existència. Doncs, una de les principals funcions de la por és la supervivència. Sense por viuríem constantment de forma temerària exposant-nos als perills per a la nostra vida, seguretat o autoconcepte. Així doncs, ens serveix com a mecanisme de defensa per allunyar-nos de quelcom que ens resulta perillós o amenaçador. Tanmateix, encara creus que la por és un problema?

Com veus, la por té una funció molt important en la teva vida. L’únic problema és quan no l’entenem com a tal i es transforma en una por disfuncional. En primer lloc, cal recordar que la por és quelcom individual i personal; ja que aquesta reacciona en funció dels nostres esquemes o patrons mentals. Actuarà segons ordeni la nostra part racional. Així doncs, quan a la nostra ment s’emmagatzemen esquemes erronis o esdevenen pensaments distorsionats, les nostres emocions actuaran en conseqüència. El seu origen esdevé en l’anomenat “circuit cerebral de la por”. En aquest circuit trobem estructures cognitives que es coordinen per oferir respostes com la por o l’ansietat.

Creus realment que la por et fa més vulnerable, o més aviat esdevé negativa per un aprenentatge social? La por és una emoció que porta a creure que succeirà quelcom negatiu o perillós. Qualsevol acció o circumstància pot causar una por real (davant d’un perill real) o irreal si té un origen imaginari, distorsionat o catastrofista. Malgrat això, encara que el perill sigui imaginari, la por pot arribar a ser tan real que causi bloqueig emocional i, a llarg termini, el risc de desenvolupar alteracions psicològiques o de l’estat anímic, com per exemple les fòbies.

Aproximadament un 10% de la població té alguna fòbia específica. Entre elles, les més freqüents són: a la sang, als insectes, a volar, als espais petits o tancats... Però, què entenem realment per fòbia? Quan passem d’una por adaptativa a una por disfuncional? La majoria de les fòbies s’inicien en la infància, adolescència o etapa adulta primerenca. Poden esdevenir per una transmissió familiar o per experimentar fets estressants o traumàtics. Aquests esdeveniments causen tal impacte en l’individu que emergeix una ansietat incontrolable i apresa (apareixerà de forma recurrent davant del mateix estímul considerat aversiu) produint conductes d’evitació que poden ser més o menys incapacitants. Tanmateix, és habitual que la por no la produeixi directament l’objecte o l’estímul fòbic, sinó les possibles conseqüències que esdevenen en exposar-se a ell.

Entendre què és el que causa una fòbia en realitat és menys important que centrar-se a com tractar la conducta d’evasió que es va desenvolupant amb el temps. L’objectiu del tractament psicològic és millorar la qualitat de vida perquè ja no et sentis limitat per les teves fòbies. A mesura que aprens a comprendre i controlar millor les reaccions, pensaments i sentiments, descobriràs que l’ansietat i el temor disminueixen i ja no et controlen la vida.

Recorda que la por és un mecanisme adaptatiu a un entorn que, a vegades, ens dona motius per a témer-lo. No ens oblidem que la por en si mateixa és una emoció positiva, ja que ens ajuda a allunyar-nos d’un succés per al qual encara no estem preparats o el considerem una amenaça a la nostra integritat física o psíquica.

Realment, la por no és el problema. El problema és el que fem amb la por. Deixa de silenciar-la i aprèn a comprendre-la!