El compositor català Jordi Rossinyol va ensopegar, per atzar, amb la figura de Marcel Chevalier, il·lustre geòleg que va estudiar a fons les valls d’Andorra, i va portar l’aigua al seu molí: l’hi dedica una obra que estrenarà a Barcelona

Peça musical dedicada a un geòleg!
Correcte. I un geòleg molt vinculat a Andorra, ja sabeu. M’ho vaig trobar d’una manera molt casual. Jo preparava una obra per a violoncel i piano i mentre l’anava pensant, buscant idees, vaig ensopegar amb un llibre, en una botiga d’antic, de Marcel Chevalier. 

Li va saltar als ulls. 
Fullejant-lo, vaig veure que feia servir un llenguatge tècnic, sí, però al mateix temps molt evocador, gairebé poètic. Era La geologia de Catalunya. Volum II. El vaig llegir des d’una òptica d’ignorància, és clar, sense cap coneixement previ. 

Doncs ja és interès, ja. 
Oi tant! Després vaig buscar més llibres seus. Editats entre el 1920 i el 1936, una altra curiositat per a mi. Em va seguir estirant. Anava component l’obra, deia, mentre estava immers en aquest llenguatge seu, les seves explicacions, i ja m’anava inspirant, podem dir. 

Sí?
Les descripcions que fa d’alguna manera les anava traslladant al món dels sons. L’escoltava fa poc en una simulació (no s’ha estrenat encara, serà el 24 de gener) i vaig escriure unes ratlles que crec que descriuen la música. Us les llegeixo?

Per descomptat. 
“Grans distàncies. Silencis. Sobtats moviments. Contrastos. Harmonies sorprenents. Una activitat que no s’atura. Seqüències melòdiques. Trencaments entre desequilibris”. D’una manera poètica i enrevessada, crec que vinc a dir com és aquesta música que reflecteix les descripcions geològiques. 

Algú diu que la vida de la Terra són llargs períodes d’avorriment trencats per esclats molt violents. 
Sí, sí. Doncs aquesta mena d’evolucions sobtades és el que he volgut reflectir en la partitura. Després, per cert, vaig descobrir que hi ha una Fundació Marcel Chevalier a Andorra, on el geòleg havia desenvolupat molta part del seu treball, ja ho sabeu.

Ells ens ho han traslladat. 
M’hi vaig posar en contacte, per convidar-los al concert d’estrena. En tot cas, ho havien de saber. 

Això del llenguatge poètic i la ciència: no entens res, però  sembla poesia. Astronomia, física quàntica...
Efectivament, efectivament. En realitat, com en el cas de Chevalier, expliquen dades científiques però també pots fer-ne una altra lectura, més oberta, més evocadora. Fa servir expressions que a vegades no semblen científiques. 

En té un exemple? 
“Els paisatges de les velles muntanyes hercinianes tenen l’encís de les coses antigues. Han perdut l’ímpetu brutal de la joventut de les serres, la sublimitat i la salvatgeria de les grans muntanyes pirinenques. Són muntanyes arranades que conserven solament, com a records d’una joventut agitada, els senyals turmentats i profunds que hom retroba en llurs arrels soterrades que apareixen rarament a la superfície del terreny”.

Aquí queda! Però la relació entre música i ciència no és excepcional: per exemple, Joan Guinjoan va dedicar obra al sincrotró Alba. 
Per exemple, sí, sí. O l’Hèctor Parra ha fet coses relacionades amb la ciència. I més. Són relacions indirectes, que entren en el món de la lectura personal, de l’àmbit poètic. 

La música i les matemàtiques... 
És clar, és clar. Hi ha tot un vessant de la música que es pot traslladar a xifres. Però és un vessant només. Bé, jo tampoc he fet una transcripció matemàtica, tot i que si diu “grans distàncies” puc traslladar-ho en uns intervals grans, o faig servir el pas d’un registre greu a agut de manera molt ràpida. O quan parla de grans silencis i moviments sobtats. 

Recordem quan s’estrena. 
El 24 de gener, en un cicle que es diu Avui música, a la seu barcelonina de l’SGAE, organitzat per l’Associació Catalana de Compositors. L’interpreten Jean-Baptiste Texier, al violoncel, i Kiev Portella al piano. 

Marejarem Valentí Turu, el president de la Fundació, perquè també l’escoltem a Andorra.  
Bé que m’agradaria, sí. Ho hauríem d’intentar. També conec gent de l’IM, ben actius en el tema de la música contemporània.