En plena calorada de juliol, ja hi ha qui està pensant en els sopars nadalencs d’empresa. Sebastián Díaz, sense anar més lluny, que els organitza i ja desplega la promoció d’un parell de festes al novembre

Som-hi, de festa... al novembre. 
Sí, jo abans era dj, i vaig muntar la meva empresa de màrqueting i esdeveniments, Cool Rabbit, i ja estem preparant festes per al novembre, el 8 i 15. La festa de l’any, amb tres espais diferents, exclusiu per a més grans de 21 anys. I la que hem batejat Rooms. El perreo de l’any, per a més joves. 

Encara ha de ploure! 
Sí, però treballem d’aquesta manera al sector de l’oci nocturn, perquè les persones, les empreses sobretot, es puguin organitzar, i aquelles són dates de sopars d’empresa. Ho fan sobretot perquè ells ja tenen els seus pressupostos, a vegades fins i tot reserven al febrer. 

Crida l’atenció, als que pentinem canes, això del ‘perreo’. Què coi és? 
Sí, sí, ja us entenc. Per als que sou més grans, per cert, farem la sessió de tancament de la festa d’Escaldes-Engordany, el 26 de juliol, amb música dels vuitanta, noranta... els dos mil. Però sí, el reggaeton ha posat de moda el seu concepte, el perreo. Que què és? Aquesta manera de ballar pròpia del reggaeton, amb moviment de malucs... 

Ah!, ara espavilem. Ens sonava fatal, la veritat. Som ‘viejunos’. 
Sí? Doncs per a la gent a qui no li agrada el reggaeton, nosaltres proposem altres festes, per a diferents públics, amb rap i batalles de galls, per exemple, o amb altres experiències i jocs, i amb música d’aquelles dècades, pop i rock. 

Els salts generacionals en música sempre passen.  
Sí, però el canvi ara ha estat radical. Quan jo vaig arribar a Andorra, el 2008, estava de moda l’electrònica, el house; després va passar al llatí, amb gent com Juan Magán, però el canvi va ser gradual. En canvi, el salt al reggaeton ha estat radical, fins i tot dins de l’estil mateix, que ha evolucionat ràpidament. Ha canviat moltíssim, no sé si per a bé o no. 

...?
Les lletres de les cançons sobretot. 

Potser és generacional, però té bastant mala premsa. El demonitzem?
Com deia, les lletres no estan molt ben vistes, especialment les de temps més recents. Amb aquest deix sexista, exactament, comparat amb el reggaeton antic, que seria més sensual. Per què ha evolucionat? Sembla que el públic reacciona bé al canvi i s’ha trobat un filó. El públic jove respon bé.

Ha canviat molt la festa nocturna o sols és que alguns ja estem grans? 
A Andorra ha canviat molt, molt. Abans hi havia festa cada dia, sorties dilluns i trobaves gent, i dimarts. Ara, com a molt trobes un bar de copes. Ha influït l’economia, perquè el cost de la vida s’ha enfilat i sortir cada dia és més un luxe. També han tancat molts llocs... Les discoteques a Andorra són com els iogurts. 

Aquesta és bona.  
Sí, tenen data de caducitat, i s’ha d’aprofitar el temps. El primer any és d’inversió, de pèrdues, per posicionar-te; els beneficis poden venir quan es posi de moda, si fas les coses bé, i tens de tres a cinc anys per treure-li partit, perquè a partir del sisè any ja passa de moda. Has de canviar el nom, fer moltes coses noves perquè la gent no s’avorreixi.

Tot és evanescent avui en dia.  
La gent s’ha malacostumat amb el tema de les entrades. En altres llocs es paga sense problema, però aquí no, excepte per Cap d’Any. Així el client no li dona cap valor. Per això és millor optar per esdeveniments exclusius. 

Té molla, el tema.  
Sí, he après amb el temps. Vaig tenir un local propi, cap al 2016, el Loop. Vaig veure com gestionar, i no sols musicalment. És un negoci complicat. No es tracta d’obrir portes i esperar que el públic vingui, sinó que hi ha molta feina per oferir un bon producte. Per això pensem en conceptes diferents. Pensem en el tardeo, per exemple. 

El ‘tardeo! Aquí no ha arribat? 
No, encara no. A Espanya fa furor, però aquí no tenim l’hàbit. Necessitem temps per potenciar-lo, però fent-ho bé. I ens falten esdeveniments per a joves menors: per què s’han deixat de fer les festes joves?