La joiera Clàudia Istar va vindre al país fa quatre anys, i per fi va poder muntar el seu propi taller d’orfebreria, on dissenya i fabrica joies autèntiques i, també, de personalitzades per a qui vulgui lluir una peça única!


Tot això ho fa vostè!?
Faig joieria artesanal, tot ho faig jo mateixa. També soc modelista de cera. Treballo el metall des del seu inici, tant plata com or com or blanc com or rosa. S’ha de fondre, laminar-lo i serrar-lo per donar-li la forma que vull.

I què fa amb la cera?
Faig microescultura de cera que després converteixo en peces d’orfebreria amb un sistema que es diu microfusió.

És com el motlle?
Exacte, un cop tens la forma es poden fer altres peces amb metall.

Quants anys porta fent-ho?
Doncs uns 14, més o menys. El que passa és que a baix era complicat, i aquí vaig poder obrir, per fi, el meu taller. Abans treballava més per a botigues: fent reparacions, encàrrecs... Però no podia fer les meves pròpies creacions.

Entenc.
És clar, jo em volia dedicar a la meva joieria i fer-ne de personalitzada. Això ja ho pensava des del primer moment, perquè jo soc molt estranya (riu)! Tinc el meu estil, i als altres no té per què agradar-los.

Cadascú té els seus gustos!
També pensava que a altra gent li pot passar exactament el mateix, de voler-se expressar i no tenir les eines. Com quan vols fer un regal i tens una idea i dius “li compraré això!”, però aquest “això” no existeix. Llavors, qui te’l fa soc jo!

Que bo!
El que faig són cites de cafè i llibreta. Com que tinc el taller a casa, quedo amb la persona en una cafeteria i dissenyem la peça plegats. Parlem una estona, ens intentem posar d’acord i els faig una aproximació del preu. Que els interessa, perfecte; que no, doncs hem fet un cafè i ens hem conegut!

Hi ha alguna peça en particular que solin demanar?
No, hi ha una mica de tot. Sí que hi ha moltes parelles que es volen fer les aliances de boda, això seria el més habitual. Però també, sobretot, venen dones que volen fer regals a amigues o familiars. 

Què significa per a vostè la joieria?
Per a mi és el petit tresor que portem a sobre. Quan un és feliç, es diu que té la joia de viure, i per a mi celebrar cada dia és molt important. I el que és la joieria és aquella petita expressió que portes amb tu mateix.

La senya d’identitat.
Potser has de fer una entrevista de feina i et vestiràs d’una manera determinada, o en qualsevol altra ocasió que t’has de vestir d’una manera o una altra. Però amb les joies no passa això, ningú et diu quina has de dur i quina no, pots ser tu mateix. És, tal com jo ho entenc, com l’última frontera de l’expressió personal.

I dins de l’art, li agraden altres àmbits?
M’agrada fer moltes coses, tot i que la joieria és la meva feina i la meva afició. Quan tinc una mala època o he estat malament, el que realment m’agrada és esculpir coses. Però també m’agrada dibuixar o cantar!

Té una botiga física estable?
No, tinc el taller i procuro apuntar-me a totes les fires que hi ha. És la meva manera de presentar-me a la gent. Però el que sí que tinc és botiga online, això sí. Crec que si en tingués una de física estaria tot el dia atenent gent i no tindria temps per fer les joies; que sembla que no, però darrere de cada peça hi ha moltes hores!

Ja m’ho imagino!
Per això faig vídeos del procés de creació, així es pot veure com es fan. És, en certa manera, la meva reivindicació de l’orfebreria i de dir “ei, que això és artesanal!”.