Saben que conservem memòria del que va passar no sols durant els nou mesos que vam ser a l’úter matern sinó abans de ser concebuts? Això explica si més no Laura Coronas. Vegem què diu.

Farà una exposició en el marc de la fira Consciencia’t. 
Sí, que se celebra el segon cap de setmana de novembre a la sala Sant Domènec de la Seu. Encara hem de concretar l’hora exacta. Però hi intervindré per parlar sobre les memòries prenatals i com ens afecten durant la resta de la vida. 

Memòries prenatals?
És el període que va des dels nou mesos previs a la nostra concepció, els nou mesos d’embaràs i els nou primers de vida. Tots els esdeveniments, emocions, pensaments, fins i tot canvis fisiològics en la mare deixen una marca gestacional, una memòria que s’imprimeix en cada cèl·lula del nostre cos. Tot això ens queda al subconscient. 

Durant l’embaràs ja ho entenem. Però nou mesos abans?
Però ja som un projecte. Els pares ja ens volien, de manera conscient o inconscient. 

Potser hem estat un accident. 
Sí, i això és fotut.

...?
La primera reacció, sobretot de la mare, ens pot generar a nosaltres una por, un rebuig, no sentir-nos desitjats, i durant la resta de la vida ens acompanyarà. És la gent que no fa més que fer coses per agradar els altres. És brutal. 

Quina base científica té tot plegat?
Està demostrat que la primera cosa que es posa en contacte amb la mare és la columna vertebral, el primer que es conforma. Totes les emocions es connecten per aquí. De fet, el nadó pensa que és la mare, que forma part del seu cos, durant els tres primers mesos fora de l’úter. Aleshores, tot allò que la mare senti, pateixi, li ho transmet al petit i li queda marcat. 

Com ho sabem, això?
S’han fet estudis. També hi ha massatges; se’n diu tècnica metamòrfica.La va desenvolupar un naturòpata britànic, Robert Saint John, que es va adonar que als joves que li arribaven a la consulta amb síndrome de Down i els feia reflexologia sentien dolor. Així que va començar a treballar-ho com una carícia per la columna vertebral, mans, peus i cap. Això produïa canvis en aquests infants. És una experiència que jo mateixa he pogut comprovar. Aleshores ell es va posar a indagar, a estudiar, i va veure que en aquella zona es concentren totes les empremtes des d’abans del nostre naixement. 

L’esquena a tots ens fa mal, més tard o més d’hora. 
El fet que ens faci mal té a veure d’una banda amb el fet que el cos somatitza totes les emocions: ens ho posem tot a la motxilla, oi? “Un sac i tot a l’esquena”. Pobra esquena, com pateix! Cada zona de l’esquena reflecteix una part de la nostra vida. 

...?
Les espatlles, les escàpules, pateixen per la responsabilitat que carreguem. La zona lumbar indica molt les pors. Però la zona cervical és la que ens fa més mal a tots i és per les responsabilitats que anem assumint. 

Pesen, pesen.
A vegades assumim responsabilitats per coses que van passar quan la mare estava embarassada. Per això ara es comença a mirar tant el moment de la gestació, el moment del part, perquè ens hem adonat que influeix en la resta de la vida de la persona. 

Doncs què fem?
Les mares, intentar que allò que els passi les afecti el menys possible. Que es posin en mans d’un terapeuta, que recorrin per exemple al massatge metamòrfic.

La resta hem fet tard?
No, no, aquest massatge, per exemple, ajuda a alliberar totes aquestes cèl·lules de memòria i a deixar anar. Hi ha moltíssimes tècniques, moltíssimes teràpies que ajuden. De nadons o quan som adults. 

Encara sort. 
Un cop vaig tenir a la consulta una senyora que em deia que feia anys que no plorava. Estava en mans de psicòlegs i psiquiatres i res. Només en una sessió ja va començar a alliberar. El massatge metamòrfic és una tècnica molt dolça, dona sensació de pau i llibertat.