Es pot fer màgia sense humor?
Per descomptat. La màgia pot ser solemne, misteriosa, inquietant, dramàtica... el que passa és que quan la combines amb l’humor es converteix en una cosa molt més humana. L’humor fa que puguem respirar tranquils davant un succés que, si no fos artístic, ens gelaria la sang

I humor sense “màgia”?
També es pot, és clar. Però llavors, segons la meva manera de veure-ho, li falta “allò” que ho fa memorable. L’humor és sorpresa intel·lectual, i afegir una mica de màgia és aportar emoció a l’equació.

Quines diferències hi ha entre la televisió i el teatre?
La televisió multiplica, el teatre concentra. A la tele pots arribar a milions d’espectadors, però no en veus cap. Al teatre, en canvi, arribes a uns centenars, però els tens allà, davant, i pots sentir com respiren. L’abast de la televisió és més extens, el del teatre més profund.

Si haguessis d’escollir, amb quin dels dos et quedaries?
Amb el teatre. El que passa aquella nit sobre els taulons de l’escenari és únic i irrepetible. També és efímer, ja que no en queda registre. És el lloc per fer coses realment importants. Cada funció és un vestit a mida per a aquell públic en concret. Aquest vertigen no te’l dona cap altre mitjà.

Qui decideix què és políticament correcte i què no?
Ho decideix el poder, però el poder va canviant. Un ha d’intentar formar-se i saber quines coses el fan feliç. Hi haurà una època en què aquelles coses estaran ben vistes i una altra on estiguin mal vistes. El que hem de fer és formar-nos, llegir, estudiar, mirar pel·lícules, debatre, etc. Per poder afinar el nostre punt de vista. Perquè, d’aquesta manera, sigui indiferent que estiguin ben o mal vistes pels altres, té importància com les veiem nosaltres.

Què més dona si alguna cosa és real o una il·lusió?
Home, no és el mateix. Prefereixo que la meva casa tingui un sostre real que no un d’imaginari. Prefereixo que el menjar que els dono als meus fills sigui real, i no il·lusori. Prefereixo que la meva malaltia la tractin d’una manera real, i no amb medicines fantàstiques. La realitat és bastant important. Però no oblidem que algunes de les millors coses d’aquest món procedeixen de percepcions errònies. Algunes de les millors coses d’aquest món són il·lusions: l’amor, l’art, la felicitat...

Qui fa més trucs, un mag o un polític?
El mag du a terme un engany artístic. El polític, quan enganya, ho fa de manera il·legítima. Qui fa més trucs? Els dos més o menys els mateixos, el problema és que els enganys dels polítics surten a la premsa.

El teu horòscop coincideix amb la teva personalitat, o la teva personalitat amb el teu horòscop? Per què sí, o per què no?
L’horòscop parla des d’aquell lloc on viuen la nostra por i la nostra esperança. Des d’allà, diguis el que diguis, sempre encertaràs. L’error és dir alguna cosa.


Com lídia un amb les “veritats absolutes” d’alguns?
Amb paciència. Les veritats absolutes, com les pedres, serveixen per apedregar, però també per construir.

I amb les pròpies?
Amb desconfiança. Les meves veritats absolutes són sospitoses. Prefereixo tractar-les com a hipòtesis, perquè en el moment que un s’aferra massa a alguna cosa, deixa d’aprendre.