Anna Solernou. Impulsora amb la seva filla, Maria Navarro, de l’ONG Coopera Local. Ara que s’atansa Sant Jordi arriba també un dels moments per recaptar fons amb les roses de paper que manufacturen. Van a tota màquina.

Roses. Solidàries i sostenibles. 
Vam llegir un article sobre la procedència de les roses de Sant Jordi i tot el que hi ha darrere: l’aigua que necessiten, els viatges que han de fer en els avions en cambres frigorífiques... Com que el 2019 vam fer el primer casal d’estiu a Réo, un poblet de Burkina Faso, vam decidir engegar amb les roses de paper. 

S’hi van posar. 
I ja va venir la pandèmia i ens vam quedar amb les roses fetes i sense poder-les vendre. Sort que l’associació Menja’t l’Alt Urgell se les va quedar. El 2021 vam fer fira de Sant Julià i vam estar a Canillo. I hi ha alumnes de batxillerat de l’Escola Andorrana que van aprendre a fer-les i les anaven venent. Enguany  estarem també a Canillo. 

Per fer-les...
Hem de començar molts mesos abans. Donen una feinada: vuit pètals a cada rosa, que s’han d’arrissar, s’hi ha de donar la forma, la peça verda muntada en un pal de fusta tot folrat, l’etiqueta, el llacet... Una feinada descomunal. 

Quanta estona cadascuna?
No sabria dir, potser deu minuts o un quart d’hora, però faig el procés diferent: tota una tarda tallo pètals, munto tota una tarda (amb cola calenta) i normalment venen amics que em donen un cop de mà. Tothom allà, a casa. També tenim uns amics que són de Burkina i viuen a la Seu i ens ajuden.

Per comercialitzar-les. 
Enguany estarem a Canillo. I també participarem en una activitat a Montferrer, al Maidó Parc.  Posarem paradeta i hi haurà unes visites guiades a l’hort ecològic de Tresors del Cadí. Finalment, la nostra és una associació que treballa per a la cooperació local i per això intentem donar visibilitat al producte local. 

El que tenim a la vora. 
Exactament. També visitarem una granja, Ecofranch, que treballa amb producte ecològic. I tot plegat ho lligarem amb el dia de Sant Jordi per oferir una proposta diferent. 

Qui hi participi ajudarà una mica.
Tota la recaptació serà per al casal d’estiu, per assegurar a aquells infants els tres àpats diaris i les activitats que puguin fer. Fins i tot si podem fer una sortida: aquells nens no han pogut ni anar a la ciutat més propera. 

Quantes roses han de fer?
És molt laboriós i ho fem artesanalment, en fem unes quatre-centes. Hi ha entitats o associacions que se’n queden un bon gruix per donar-nos un cop de mà perquè creuen en el nostre projecte. 

Què diu a qui sigui reticent a canviar la rosa natural per la de paper?
Que la natural estaria molt bé si fos una flor conreada aquí, de proximitat. Però aquestes barbaritats... Venen de Colòmbia, on les dones que les conreen estan molt explotades, els les compren per uns preus baixíssims, i després viatgen fins als Països Baixos, des d’on es distribueixen per Europa. Tot això no sembla gaire sostenible, oi? Cal canviar el xip. També amb el consum d’aigua que necessiten. 

Qui estigui interessat en voldrà conèixer els preus. 
Les venem a quatre euros. Que recordo que van íntegrament al projecte. No ens podem permetre vendre-les per menys, perquè també hem d’aportar tot el material, feina a banda. 

Als qui aposten per la sostenibilitat potser ja els tenen guanyats. 
Podem trobar productors a prop de casa que ofereixin aliments més sostenibles, oi? Aquests pagesos que estan passant dificultats i els tens a tocar. Els pots ajudar. Igual amb les roses, no trobeu? Totes modificades genèticament perquè tingui la tija de la mateixa mida, el mateix color precís... Amb agroquímics que afecten molt les dones que les produeixen. 

Sobren els arguments.
Prou que sí.