“Les perspectives són bones, la gent s’enganxa a la muntanya”

Mig segle d’experiències. Això és el que commemora el Club Pirinenc. De moment, amb l’exposició a l’Espai Caldes que en repassa la història, però tenen més idees al sarró. Les exposa la presidenta de l’entitat, Monia Deville

Per molts anys! Emocionats? 
És clar. Però ara ja estem en 52 anys, perquè els 50 just van caure en plena pandèmia i tots els actes es van ajornar. Sí que vam poder fer la ferrada lluminosa, a Canillo, això sí. L’exposició arriba a Escaldes amb dos anys de retard. 

Les coses bones es fan esperar. 
També hem fet el Dia del soci, i vam tenir millor resposta que normalment, molta més gent. Estan molt motivats. 

No li demanaré que faci història, perquè deu ser més jove que el club. 
Ens vam documentar, vam buscar els fundadors, i gent com Joan Reguant i els germans Benet [Sergi i Claude] ens van ajudar a fer memòria, ens van explicar com aquell grup d’amics enamorats de la muntanya van crear el club. 

I això explica l’exposició. 
Sí. Vam trobar gent, fotografies, documents... Tot i que no ha estat fàcil. Però sí emocionant, molt maco. Ara estem preparant un vídeo i els protagonistes explicaran més coses. 

Anem al present? Fa dos anys i mig que és presidenta: els de pandèmia. 
Ha estat complicat, amb les escoles i els grups tan reduïts, però així que es van poder fer activitats ens hi vam llençar i no hem parat. La gent s’ha animat. 

Ganes de sortir a respirar.  
De fet, hem crescut en socis. 

En tenen un miler.  
Som el club de muntanya més gran del país, amb més socis, i estem molt contents. No tothom participa en les activitats, però la idea és que el ventall d’activitats sigui tan gran que tothom trobi la seva. 

L’aniversari deu donar empemta.  
Sí, s’ha animat molta gent, deia. No sabria dir-ne xifres, però sí. Ara, la gent s’ha d’animar a provar, perquè també n’hi ha molts que s’apunten i no venen. 

Home! I per què? 
No sé, no sé. També és cert que tenim quotes: 15 persones per a les excursions, 6 per a l’escalada... Tema de seguretat perquè anem amb guies, instructors. Ara bé, sempre omplim he de dir. 

Per a gent molt preparada?  
No, no, tenim nivells bàsics. Hem fet sortides fàcils i tornarem a fer-ne. També en escalada. 

Futur prometedor? 
Intentem crear noves seccions, també atansar-nos als infants. Diria que les perspectives són bones, que la gent es va enganxant a la muntanya. 

Seccions. 
A banda de les d’excursió i escalada, rando i raquetes, espeleologia (l’única que no podem practicar a casa) i fins i tot una secció cultural i una petita secció per anar a visitar les abelles.

Abelles?! 
Bé, és una cosa que es pot fer en família i crec que és molt interessant. També hem fet alguna sortida astronòmica. Així que ja podeu veure que per oferir diversitat no queda. 

El problema de les entitats a vegades és qui les vulgui encapçalar. 
Sí, és cert, perquè funcionem amb un equip de voluntaris a la junta i sempre és difícil de trobar el temps. Però estem animats: jo porto la secció d’escalada i tenim molta gent. Totes funcionen. 

Bon terreny per a l’escalada?
Per aquí fem sortides alpines, però és cert que quan fa fred tirem cap a l’Arieja o cap a Peramola i Coll de Nargó, on trobem pujades de tot nivell. Ara, a Andorra hi ha moltes opcions, molts llocs. Cap a Grau Roig. O a Santa Coloma: no ens ho acabem, el que tenim. I d’escalada amb glaç també en tenim. 

Un potencial per explotar?
Potser la gent no  ho coneix bé. Però a poc a poc veig més gent a les crestes. 

Que no es massifiqui. 
Per descomptat.