Qüestió d’implicar-se, de no viure al marge i, encara més, d’arrossegar els altres. Això bull pel cap d’Arnau Solé, estudiant de Ciències de l’Educació, membre del Consell Universitari i impulsor de la iniciativa UdA Solidària

Consell Universitari? 
No és un òrgan molt ben conegut. Està format per representants, personal docent i no docent, dels alumnes, el rector i els ministres d’Educació i Economia. Jo, triat pels estudiants, el que he de fer és transmetre els seus neguits, les propostes de millora que em facin. 

Com per exemple... 
Doncs una de les necessitats ara, arran de la pandèmia, ha estat mirar per la salut mental, que ha sortit molt perjudicada: hi ha més episodis d’estrès, d’ansietat, angoixa. Sobretot davant dels exàmens i proves competencials.

I? 
Vaig proposar que es creés la figura d’un psicòleg per a tota la comunitat universitària i és una idea acceptada. 

Magnífic.  
Realment, som una universitat petita i tots ens coneixem. És una sort a la Universitat d’Andorra, no som un número, sinó persones amb nom i cognoms. Moltes angoixes o inquietuds no tenim,  som una universitat diguem-ne que fàcil. Però la pandèmia...

Posar-se nerviós amb un examen, a qui no li ha passat? És pitjor ara?
Sí, sí. Anem crispats, nerviosos, som intolerants...

Això que la pandèmia ens anava a convertir en un cor d’àngels... 
Sí, oi, quan aplaudíem i cantàvem Resistiré? Però ja veus. 

Això venia d’abans.  
Sí, oi? la solidaritat, el respecte, l’empatia... Jo sento que els estem perdent. Crec que des de la universitat hi podem fer alguna cosa. Les universitats són una font de coneixement i bressol de les noves generacions. S’hi formen els nous ciutadans. Per això crec que hem de portar l’estendard del canvi i els valors. 

Més els que sereu futurs educadors.  
La gent d’Educació i Infermeria hem de tenir eines, un saber estar, per mantenir aquests valors que esmentava. I aquí entra la meva participació en UdA Solidària. 

Som-hi, doncs: UdA solidària. 
La finalitat principal és fomentar la solidaritat en tots els àmbits de la universitat. És una comissió formada per tres persones, la Sònia Gili, professora del bàtxelor i el màster en Educació; Elisabeth Matos, companya meva de classe i jo mateix. Un grup petit. 

Al pot petit... 
La nostra principal preocupació és fomentar la solidaritat, transmetre valors, amb accions que els fomentin. Us donaré alguns exemples. El primer, una petita col·laboració amb Càritas que va portar els alumnes d’Educació al banc d’aliments. 

Una experiència, imaginem.  
Molt enriquidora. Es van adonar de les necessitats que hi ha a Andorra i no es veuen. Al país a vegades intentem amagar allò que no funciona. A mi mateix em va sorprendre molt la quantitat de famílies que necessiten ajuda. 

Ben vist.  
Abans de les vacances de Nadal vam fer una recollida d’aliments i productes de primera necessitat. No vull exagerar, però crec que vam aconseguir cent quilos.

I els estudiants aneu ‘tiesos’.  
Tens raó. Per això al torneig esportiu que preparem hem fet un preu d’inscripció assequible, de deu euros. 

Unes cerveses menys.  
I els diners revertiran en tothom. Es destinaran a Assandca, l’Associació Contra el Càncer. A tots ens pot tocar, oi?

Animem les inscripcions, doncs. 
Serà el 26 d’abril al centre esportiu de Sant Julià, amb suport del Comú. Jugarem pàdel, futbol sala, bàsquet i cycling. També farem un dinar solidari obert a tota la parròquia. El torneig no sabem. La gent sol estar treballant, oi?