Des d’AK Interactive, una de les empreses vinculades des dels inicis al Festival del Joc del Pirineu, Ismael Ávalos explica que en aquesta edició, amb els dies ‘forts’ aquest cap de setmana, hi tornen

Una llarga relació amb el Festival del Joc del Pirineu, la seva. 
Venim des del primer any, sí. Som una marca de pintura i modelisme ubicats a Logronyo. Vam començar amb el modelisme tradicional i vam anar ampliant el criteri fins al que és la tota la representació del món real a escala. Per això vam redissenyar tots els productes per a la gent que juga warhammer, wargames i altres, o jocs de taula, que cada cop més incorporen miniatures que substitueixen els tòkens clàssics.  

Redissenyar mons propis en miniatura: no és estrany, el de debò se’ns està quedant tan lleig...
Sí, oi? Amb el modelisme també es pot crear crítica social. Aquest compromís social, compromís cultural, és important per a la nostra marca. De fet, al Festival del Joc del Pirineu ens impliquem en activitats paral·leles, més enllà d’aquest cap de setmana, i hem proposat accions als alumnes de l’Escola d’art, que han experimentat amb els nostres productes. 

I...?
 És interessant veure com la gent se’ls apropia, explora noves aplicacions. Nosaltres volem ser disruptius i veiem que la gent acaba sent encara més disruptiva.

Guaita si dona de si! 
 Ens agrada crear comunitat, crear acadèmia, crear pedagogia... De fet per això vam crear un petit museu del modelisme: és un altre fet cultural també, a la nostra societat.

Expliqui això del museu. 
És un petit espai, allà, a Logronyo, tot i que amb una projecció de creixement, on expliquem la història del modelisme: des de les Venus neolítiques, que són la primera representació de la realitat a escala. Fem un viatge pels diferents tipus de modelisme, de concepte, d’eines, de tècniques... des dels soldadets de plom a com el cine, la cultura pop i el wharkhammer ho han desenvolupat. 

Des de la ignorància, sorprèn quant dona de si. Un món per descobrir.
Cert, és un món al qual molta gent no s’ha atansat mai encara. O això creuen, perquè de fet, incorpora des del pessebrisme, que qui més qui menys l’ha viscut, fins a un vessant artístic. 

Com ens deia: el món a escala.
Absolutament. El guanyador d’un dels concursos més importants al món, a la fira que es fa a Eindhoven, era la recreació d’una escena de Moby Dick. Em va sorprendre moltíssim. 

Més enllà del més clàssic.
Sí, com el modelisme ferroviari, els cotxes a escala... aquest món pot agradar a molta gent diferent.

Per què ens deu agradar tant construir cosetes?
Vaja... aquí em costa més d’arribar... però el que veig quan anem a fires, quan treballem amb nens, que ens dona l’oportunitat de desconnectar del món digital i reconnectar amb el físic. Connecta amb la creativitat, l’art i, especialment, el color. Nosaltres fem pintura, és clar, i veiem com a la gent li agrada barrejar, experimentar amb el color, tot just com fèiem de petits, quan pintàvem amb els dits i ens encantava. Doncs permet reconnectar amb aquest nen interior. 

Creix l’afició?
El modelisme tradicional sempre està allà –el de temàtica ferroviària o construcció d’escenes bèl·liques– en la seva línia, mantenint-se. Però s’hi han sumat altres actors, com la gent dels wargames, els dels jocs de taula, la cultura del còmic i l’anime, que s’ha tornat molt mainstream. Tot plegat ha fet bullir l’olla i és un món que està clarament en creixement. 

I ens apartem de les pantalletes. 
Cert, t’aparta de l’experiència merament digital, t’atansa al món físic. 

Un bon argument per provar. 
Sí, sí, és un hobby que convida a compartir amb els altres, perquè parles de tècniques i en festivals com el del Pirineu et deixes anar allà, pintant, xerrant amb els companys del costat... és un món molt solidari, amb moltes ganes de compartir coneixements, insisteixo. Es crea comunitat, ens connecta amb l’altre. 

Doncs som-hi!, encara que d’entrada només ens pintem els dits. 
Absolutament! A banda, ja veureu com us ajudarem que no us pinteu només els dits.