La cita és dissabte dia 18, al Centre de Congressos de la capital. Isaac Forns explicarà algunes de les claus que el mètode educatiu Montessori proposa per resoldre conflictes. A l’aula. O fora. En realitat, en qualsevol context

Resoldre conflictes sense recórrer a sabatilla, oi?
És clar, és clar. Aquesta és la qüestió. La proposta del curs és que per resoldre un conflicte hem d’intentar saber quin n’és l’origen, d’on ha sortit. El que proposa el curs és la mirada sistèmica als conflictes que els infants porten. 

Mirada sistèmica?
La que permet veure l’infant connectat, interdependent, amb el seu sistema familiar. Amb totes les fidelitats que comporta. Els infants, per fidelitat a familiars, acaben visibilitzant conflictes. 

Amb un exemple seria més clar.
Des de nens que es posen malalts a problemes de comportament: hi ha nens que agredeixen sistemàticament. Aquest nen pega, diem. Veiem d’entrada un nen agressiu. I ja hi ha aproximacions a la resolució de conflictes amb mediació, disciplina positiva... Aquestes eines.

I el mètode Montessori?
Fem un pas més, per buscar les raons de conflictes més profunds. No dic tots. 

El nen que pega? 
Aquí el perquè, amb aquesta mirada, aquesta aproximació, el que veiem és que potser el nen està seguint un patró familiar que va ser perpetrador. Això sona dur d’entrada, ja sé. Però és una aproximació fenomenològica, ho has d’anar experimentant. Tu mateix com a educador, com veus la víctima i el perpetrador. 

Ja entenem. 
Si no, no podràs acompanyar l’infant. El mestre, l’educador, ha de pensar que un nen sa no pega. Si ho fa, pot ser la reacció d’una emoció primària, una reacció que es pot redreçar d’una manera conductual. Però a vegades no és la forma. Aleshores hi ha quelcom més profund. 

Em parla del “sistema”. 
A totes les classes hi ha el dolent de la classe. Quan passa de classe, tranquil·la, que arribarà un altre que ocuparà aquest rol. Hem d’entendre que la classe és un sistema. Hi ha una part del conflicte, el que concerneix les famílies, on no podem entrar nosaltres. No entrem en un context terapèutic. Però hem d’entendre les lleis, les forces de l’amor. 

Forces de l’amor?
Bert Hellinger va ser el primer a parlar-ne. Quatre principis molt senzills i molt exigents. Permeten mirar l’infant, el sistema i el conflicte. 

Detalli’ls, si us plau. 
Resumiré, perquè són complexos. Però breument, el primer: acceptar la diferència, l’exclòs, qui no ens agrada... Tothom

Tela. El segon.
Tothom pertany. I independentment d’allò que hagi fet. Connecta amb dinàmiques d’exclusió. Obre tot un altre meló, i disculpeu el llenguatge informal.  I el tercer és que hi ha un ordre natural: el petit honra el gran i el gran serveix el petit. Té un efecte pràctic a nivell organitzacional. A l’escola però també dintre de les famílies. Hi ha una sensació de pau quan el sistema està ordenat. Per exemple, els mestres més veterans per sobre dels que arriben de nou al sistema... excepte la direcció. 

Es dona arreu, diria. 
Sí, sí. Són forces aplicables a tot. A vegades sols això ja resol els conflictes. No és una recepta màgica. 

Falta el quart.
L’equilibri entre donar i rebre. Si dones alguna cosa, qui ho rep sent una necessitat imperiosa de donar també. Sigui bo o sigui en negatiu: si t’insulto, espontàniament què faràs? Es veu en nens petits al pati: un dona una empenteta i l’altre s’hi torna, així s’ha resolt. 

Home! No et deixaràs ‘cascar’. 
Després hi ha els judicis posteriors dels adults, les reticències respecte de la resolució de conflictes. Però els nens (parlo dels molt petits, sense fer-se sang, no parlo d’adolescents) troben d’aquesta manera, tan natural, l’equilibri entre donar i rebre. 

El curs és per a docents?
O pares. Educadors en general. Serà molt experimental, no ens quedarem en teoria buida. Es tracta d’ajudar a augmentar la sensibilitat a aquestes forces de l’amor que permeten desenvolupar una altra mirada. Que és molt exigent, perquè mirar el que no ens agrada no és còmode. En canvi, quan s’aconsegueix, la contrapartida és una sensació de pau.

Pau duradora.
Pau que perdura. Altres metodologies permeten apagar el foc i prou.