Germà gran diguem-ne emèrit (i tresorer) de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell, Antoni Gasset Clop i els seus han treballat per tenir el Carnestoltes a punt i que ens desfoguem a gust

Carnaval i amb la segona ossa! Ja la tenen un pèl rodada. 
Sí, sí, ja tenim una mica d’experiència i vindrem amb canvis. Farem un recorregut més llarg. Farem a la plaça Soldevila l’esmorzar dels caçadors, amb tots els participants, i sortirem cap a les onze, passeig amunt fins a la font, i des d’allà, passatge de la Missió, Sant Josep de Calassanç, baixarem pel carrer Major i pujarem de nou fins a la plaça dels Oms. L’ossa ballarà a Patalín i davant de la catedral. 

Amb més gent, enguany. 
Sí, hem introduït personatges nous, com el capellà, les forces de l’ordre... per fer-ho més atractiu, més vistós. 

En dia de mercat: públic nombrós? 
Sí, a veure, el que ens preocupa és el temps. Anuncien pluges i ja està bé, ja està bé, però potser fora bo que durant aquella estona no caigués. 

Mai no plou a gust de tothom.  
En tot cas, la gent està molt entusiasmada, com hem vist amb la resposta que hem tingut, amb la gent que s’hi ha volgut apuntar. Per això hem incorporat els nous personatges i més caçadors: la gent vol sortir, doncs fet. 

Les osses pirinenques, patrimoni de la Unesco, recordem-ho.  
Però nosaltres som molt novells. No és que hi hagi una tradició arrelada i no tenim experiència tampoc. Ens hem de fer nostra la festa, per començar. 

Recuperar el que hi havia: a Vilanova de Banat, a la Seu... 
Més aviat el que hem fet és adaptar una figura que sortia fa cent anys als temps que corren. Ara, per exemple, no està gens ben vist pegar un animal. No cal ferir sensibilitats. 

Ossa a banda... 
Hi ha de nou l’Estudiantina, que també organitzem des de la Germandat. Cantaran aquestes cançons crítiques, de caràcter polític, social. Per Carnaval, ja sabem, qualsevol incident es comenta, es parla. 

A qui donaran canya? 
No volem aixecar encara la perdiu, no ho fem. Bé, avui mateix pensem ja penjar els cartells, i ja us anireu fent una idea. Crec que són molt vistosos i hi ha molts personatges, tant de l’Ajuntament com de la comarca. 

Vaaa, faci’ns un avançament.  
Serà la 13 Rue del Percebe, ja ho anireu veient, i allà tindrem els personatges de la Seu i comarca. Ningú en particular, ja que intentem equilibrar, que ningú se senti més o menys atacat i que tothom tingui la seva ració. 

Carnestoltes es manté, decau, va a l’alça? 
Intentem impulsar-la. El meu pare, que el vaig perdre l’any passat amb 106 anys, m’explicava que abans era una cosa espectacular. Es va anar perdent i el que volem és tornar-lo a fer més vistós, més ric. Per això també fem el judici del Carnestoltes, que serà el dimarts a Sant Josep de Calassanç. 

Per repartir més estopa? 
Intentem repartir una mica, sí, pels fets més rellevants que hagin passat al poble durant l’any. Esteu convocats dimarts a quarts de sis de la tarda. També farem l’enterro de la sardina, amb els Diables de l’Alt Urgell, i la sardinada per a tothom que vingui. 

Són dies que els que sempre rebem, com l’ossa, ens desfoguem.  
D’això es tracta, sí, sí. La tradició ja diu que per Carnaval tot s’hi val. Aquells temps d’opressió... i durant aquests dies es permetia al poble desfogar-se, sí. Intentem amb aquestes petites pinzellades que això sigui així, que aquelles coses que habitualment es comenten en petit comitè, en tertúlia de bar, es cridin als quatre vents. 

Això de la cultura popular exigeix picar molta pedra, oi?
Sí, molt, però la culpa la tenim nosaltres mateixos, la té el poble, que no acompanya a vegades. Si volem mantenir aquestes tradicions, nosaltres, és perquè som un grup que hi treballem i empenyem per conservar-les. Però no sempre la gent acompanya. Llàstima.