Corria per aquestes contrades des de fa dues dècades llarguetes en absolut com un estrany entre nosaltres però sí fent gala d’una nacionalitat de ressonàncies un xic exòtica. Si més no, en el mateix grau que exòtics li devíem semblar el dia que va posar el peu a Ponts per primer cop, aquest lloc del qual ni havia sentit a parlar. “Durant els primers deu o dotze anys el meu desig era guanyar uns diners i tornar al meu país”, una idea que es va anar diluint amb el temps. “Veia que aquí anava fent una bona feina, que em guanyava la confiança de la gent, i al cap i a la fi els meus fills, que havien arribat amb nou i tretze anys, és aquí on han crescut”. Així que el Yevhen Sokhaskyy es va convertir en l’Eugeni, professor de música i director de l’Orquestra Cadí. Les circumstàncies el porten a fer el camí invers i avui torna a sentir-se el Yevhen que mai, lògicament, no havia deixat enrere. “Deu ser que la sang és espessa”, reflexiona. La sang que avui li bull d’indignació i dolor, ja ens ho podem imaginar.

Sokhaskyy va néixer el 1963 a Liiv, “la que incorrectament coneixeu aquí com Leòpolis”, matisa. Sap què és viure sota el règim soviètic, amb la tirania i la fam, que no deixa de ser una altra manera d’aconseguir el sotmetiment. “Van prohibir un dels nostres poetes nacionals, Taràs Shevtxenko, perquè tot el que volien, aleshores i ara, és arrasar la nostra cultura”, diu. Per això el simple fet d’assistir, tenia setze anys o poc més, a una trobada on es llegien aquells poemes en veu alta ja li va fer viure un episodi de repressió. “I així amb tot, van matxacar la nostra intel·ligència i es van apropiar de la nostra cultura: Txaikovski és d’origen ucraïnès, com ho són Prokófiev, Chejov o Dostoievski”, reivindica. “Vivíem sota un terror molt gran, en una presó, sense cap llibertat, sense opció a expressar-nos. Els russos només semblen feliços ocupant els països dels altres”. Deixa entreveure amargura per col·legues de professió d’aquella nacionalitat, que avui han tancat files amb l’agressor. El d’ara, resumeix, és un episodi més d’una guerra que es remunta a l’edat mitjana: “Estan entestats a fer veure que Ucraïna no existeix”. 

Sokhaskky, acompanyat per la dona, la violinista Zoryana Sokhatska (ambdós són professors avui del Conservatori de Música dels Pirineus), va decidir deixar enrere aquell mal viure quan es desmempava l’imperi que avui el sàtrapa intenta recompondre. Va entrar a Catalunya per Pons, dèiem. Lloc estrany però on ja tenia família. “No teníem cap informació prèvia, no sabíem ni que Catalunya existia, no hi havia cap diccionari d’ucraïnès-català tan sols”. Així d’estranys van ser els primers temps. Els van buscar feina a la indústria de la zona i van començar a bastir aquella nova vida que cada dia els allunyaria més de la idea de tornar. En un temps ja havien tornat a la música.  I s’havia anat forjant l’Eugeni que el passat 24 de feper va tornar a deixar pas a l’essència del Yevhen. “Però això en realitat no va començar al feper, això ja ve del 2014, quan van ocupar Crimea, es veia a venir”. 

El Yevhen ara viu angoixat per la sort de la germana i la neboda, la família més propera que té a Ucraïna. Sort relativa, viuen a prop de la frontera amb Polònia, “però imagineu-vos què és passar la major part del dia a un refugi”. No han volgut marxar, com bona part dels seus. No sent capaç d’arrossegar-los cap aquí i posar-los a recer, sí que va donar cabuda a casa a una altra família de compatriotes. Està bolcat, com la resta de la molt nomposa comunitat ucraïnesa de Solsona, on resideix, a atendre els nouvinguts. Ara s’hi suma el mig centenar llarg que ja corre per la Seu. I la trentena d’infants malalts de càncer que han anat arribant a Catalunya. 

Ara està immers en la preparació dels concerts: l’Associació Orquestra Cadí ja havia preparat aquesta petita temporada que ara ha variat el repertori i tindrà una finalitat tan concreta. El programa està amarat de música ucraïnesa i amb ells tocarà el viola Andriy Viytovich, solista de la Royal Opera House Covent Garden de Londres, amics tots dos des dels temps del conservatori. El 9 d’apil a Guissona i Sant Domènec, a la Seu,  i el 22 de maig a Solsona.