Joan Gómez, a part de ser professor de piano a l’escola Relative Music, és president de l’Associació de Músics d'Andorra (ASMA) des del 2023, i una de les seves tasques és acompanyar i ensenyar l’artista a moure’s en aquest món tan confús.

Com descriuria l’ASMA?
Som una entitat que defensem tant la cultura i els músics del país com la política cultural. Tenim una xarxa de comunicació amb tots els músics, i el que fem és lluitar pels drets laborals dels artistes. Aquí a Andorra és complicat viure de la cultura.

Quins són els reptes?
Sobretot el tema de la facturació. Si no estàs assegurat, o no ets autònom, has de cobrar els concerts en negre, per tant no cotitzes a la CASS, no tens baixa laboral, jubilació... 

Com està el reconeixement legalment?
L’estatut de l’artista està sobredimensionat: perquè un músic es pugui acreditar com a tal, cal que cobri un sou base fent la seva activitat, i això no és gaire viable. Estem mirant de canviar la llei. 

De quina manera?
Volem poder assegurar els músics des de l’ASMA. És a dir, a l’artista li surt un concert, llavors nosaltres fem la factura, totalment legal, i alhora l’assegurem per la CASS. Si no es pogués, ho faríem a través d’una empresa privada.

Què més feu des de l’ASMA?
Intentem generar que hi hagi més cultura de música al carrer. Hem parlat amb la conselleria de cultura d’Escaldes perquè tenim la idea de crear un festival de vuit concerts durant cada mes.

Caram!
Serien a sis zones diferents. Volem que cada divendres i dissabtes de l’any un músic del país tingui aquell espai. Si ho aconseguim, llavors miraríem si ho poden patrocinar empreses de la zona.

Però és il·legal tocar al carrer...
Exacte, necessites un permís. Sincerament no sé per què està prohibit... Imagino que té alguna cosa a veure amb la qüestió de demanar diners, però pots tocar sense demanar-ne. Però ara mateix el nostre objectiu és aquest festival.

Ja n’hi ha alguns de similars, oi?
Sí, hi ha el Jambo, per exemple. Però aquest ens agradaria poder-lo estirar durant tot l’any. I, tot i que ara estem mirant de fer-ho a Escaldes, voldríem poder-ho estendre a altres parròquies. A més, hi ha més de 800 alumnes en acadèmies del país, això és molta gent que pot fer concerts!

Quant fa que existeix l’associació?
Porta activa des del 2007, i la nostra junta hi va entrar el 2023. Vam fer un estudi del sector: quins problemes hi havia, com s’estava tractant tot en l’àmbit polític, etc. També una altra voluntat que tenim està relacionada amb la pedagogia.

Què vol dir?
L’educació del músic és fonamental. Hem notat que hi ha una necessitat d’entendre què passa al país, i l’hem de comunicar als músics de manera clara i entenedora.

Com els ajuden?
Per exemple, que sàpiguen com poden facturar un concert de la manera més eficient possible, i legal, és clar; o que sàpiguen com trobar un local d’assaig, com contactar amb els comuns; com es fa un rider, etc. 

I solen venir els músics cap a vosaltres o és al revés?
Normalment s’apropen ells. Si algú té una consulta els intentem ajudar i assessorar en el que sigui necessari. D’altra banda, tenim una connexió entre tots els músics. Tenim un grup de WhatsApp on pengem totes les novetats i informacions.

Com per exemple?
Doncs si algú busca músics per a qualsevol cosa, que el grup sigui com un taulell. Llavors, que tothom pugui compartir el seu dossier, i nosaltres fer d’intermediari. D’aquesta manera fer que més músics del país puguin arribar a més entitats culturals. 

Tothom pot accedir a l’associació, encara que no sigui del país?
Oi tant, si són residents no hi ha cap problema. Però el que sí que hem sentit, especialment els últims anys, és que la gent notava que hi havia una gran contractació de músics de fora, sobretot a festes majors, i estem intentant revertir aquesta tendència. 

Està funcionant?
És una cosa que s’està canviant, tant amb els comuns com amb les comissions. Hem notat que el nombre d’artistes locals ha crescut en festes majors, i això és molt positiu!