Té vostè bona oïda o ‘pse’? O potser només sent allò que li convè? Àlex Forcano, tècnic superior en audiopròtesis i que exerceix des de fa una dècada (la meitat, a Andorra) ens ajuda a valorar com és de fina la percepció auditiva.

Sentim bé, en general? 

Per començar et diré que per sort s’està revertint aquella tendència a evitar els audiòfons. Als països escandinaus, per exemple, o França, o Anglaterra, els utilitzen més. Per aquí, parlo d’Andorra i Espanya, només una de cada deu persones amb pèrdua auditiva fa una adaptació als audiòfons. 

I què produeix la pèrdua? 

Em trobo amb gent que ha treballat durant molts anys en llocs sorollosos i sense protecció, que no era habitual, llocs com ara els torns, o la indústria tèxtil. Quan això se suma a la pèrdua normal per edat, ja la nota molt. També hi ha la pèrdua genètica. 

El soroll molt elevat, adverteix.  

Danya les cèl·lules ciliades, encarregades de captar les diferents freqüències, i això produeix pèrdues irreversibles. Es conserven bé els sons greus però es perd la percepció dels aguts. 

Això provoca... 

Problemes de comprensió: hi ha paraules que no s’entenen bé, per la descompensació. No captes tots els sons i no saps si ha dit jutge o setge. 

Inevitable amb l’edat? 

Si excloem de l’equació els factors externs: si no et poses cascos amb la música molt alta, no has treballat en un ambient molt sorollós i no tens predisposició genètica, la pèrdua arriba tard i lleu. 

El dia a dia és sorollós. 

Sí, en general. Però no com perquè danyi les cèl·lules ciliades, o no gaire. Dit això, tinc exemples que no ho diries mai: un taxista, que sol anar amb la finestra oberta per una ciutat com Barcelona, l’oïda que li queda de cara al trànsit és la que té més pèrdua, sempre. És un soroll elevat, tot el dia, tots els dies. 

El silenci preserva la salut auditiva? 

Penso que ajuda l’auditiva i la mental. No estem fets, fisiològicament, per estar en ambients de soroll sempre, ni mentalment ni fisiològica. No ens fa bé. Així que seria bo tenir unes hores al dia de no estar exposats al xivarri. 

Suportem el silenci?  

Com en altres àrees hem de lluitar a contracorrent, com amb el menjar industrial i altres mals costums. Anem a la muntanya i podríem gaudir del silenci, dels ocells, i no: portem uns cascos.

No ens agrada portar un audiòfon. 

A vegades perquè es té la concepció de com eren els aparells fa uns anys, ara són molt més petits. D’altra banda, a banda de l’estètica i la tecnologia, hi ha la qüestió de l’adaptació, fa uns anys hi havia llocs on no es feia bé. “L’àvia el portava i li feia soroll”, em diuen. 

Tot avança. 

La tecnologia, sí, però també és cert que fa uns anys la formació que es requeria era menor. Es feien uns desastres... I la gent no vol ni provar, ni revisar-se. 

No sentir bé provoca hilaritat en alguns.  S’hi ha trobat?

Sí, se li dona poca importància, d’una banda, quan a nivell cognitiu té un impacte putal: hi ha moltíssima relació entre la pèrdua d’audició i la demència. Amb una pèrdua moderada o severa es multipliquen per cinc les possibilitats de patir demència. És moltíssim. La persona s’aïlla, estimula menys el cervell...

Sense anar tan lluny, ser sord, dur d’orella, es troba còmic. I l’hi dic en primera persona.  

Hi ha qui diu “pel que he de sentir”: no se li dona prou importància. I d’altra banda, sí, aquests rampells d’humor a costa de qui no sent bé són poc humans.  No riuries d’un cec, és cert. Però passa cada cop menys, per fortuna. 

Per fortuna. 

Sí, la societat canvia. Ara veiem gent de quaranta anys que decideix actuar abans que el problema vagi a pitjor, amb un audiòfon. Així que ja cada cop et trobes menys estigmes, problemes d’estètica o menysteniment del que suposa. 

Circulen anuncis: “busquem gent per a un estudi sope audiòfons”.

No hi ha cap estudi al darrere, són tècniques de màrqueting. Volen atreure’t i encara que no ho facin bé després... 

Malfiem-nos. Però què hem de fer? 

Jo tinc la meva filosofia: s’han de tenir els millors coneixements tècnics, aplicar-los cas per cas, de manera individualitzada, i comptar amb els millors aparells. Si se segueixen aquestes passes segur que la gran majoria de les adaptacions funcionen.