“L’oratòria et serà útil al dia a dia: per demanar un augment de sou”

Andrea Reynoso ha format part de l’organització del Campionat mundial de debat, celebrat a Madrid. Amb vint-i-tres anys, estudia Dret a l’UdA, després d’haver acabat Protocol, Organització d’Esdeveniments i Comunicació

Felicitats. 
El 2021 ja vaig participar en l’organització del Campionat europeu i ja esperàvem que atorgarien el Mundial, que es feia a Madrid, al nostre equip. Jo he estat la directora de registres. 

És a dir...
La gestió de les inscripcions, la distribució dels grupets... Una feinada, penseu que eren un miler de participants, però a banda hi havia els jutges professionals. Una gentada. Més de 20.000 dades gestionades en la base. Crec que hem fet un bon equip d’organització. Hem rebut un feedback positiu. També de les activitats paral·leles. 

Clubs de debat: no estan gaire a la nostra cultura immediata. 
Cert. Bé, quan estudiava Protocol a Madrid sí que tenien un club de debat universitari i m’hi vaig interessar. 

És molt americà, oi? 
De fet, el gruix dels participants ja veus que venen d’universitats americanes, japoneses, fins i tot índies. A Madrid sí que les universitats en tenen, però no està gaire establert, no. I mireu que penso que és tan important: fomenta el pensament crític. 

Imaginem els grecs, sota un pòrtic.
Sí, sí. El model que seguim és el del Parlament Britànic. Surten temes de la vida quotidiana, d’economia, de salut, de qualsevol tipus.  

Com funciona el campionat?
Segueix l’esquema d’un torneig de futbol. L’objectiu és que en la primera volta participi com més gent millor, en equips de dues persones. Es treu una moció, que és on apareix el tema que toca i el rol que has de defensar, a favor o en contra. 

Sobre la marxa?
Sí, bé, tenen set minuts per preparar-lo, però res més. I cap consulta, ni al mòbil ni res. No es permeten. I penseu que pot sortir qualsevol tema. 

Uf! Duríssim.
Sí, sí, l’estrès es nota. Cada persona parla quatre minuts. El jurat valora aspectes com l’oratòria, els arguments ben elaborats... 

I no arribar als ‘mamporros’.
Has d’atacar els arguments. Sense tocar-te!

Ja que hi som, com està l’oratòria en  la classe política? Van escassets?
És molt necessari que utilitzem bé aquest recurs. I jo no veig que s’imparteixi gaire als centres educatius, que es preocupin d’ensenyar a expressar-se, no sols verbalment, també per escrit. 

Coincidim.
És la imatge que dones, tan important en política. I si el missatge és bo però no es transmet bé, tens un problema. 

La posem en un compromís: per aquí què tal?
No vull semblar partidista, però com que vaig fer pràctiques a Govern, vaig veure intervencions i rodes de premsa de Xavier Espot i em sembla que se’n surt. També de les preguntes compromeses. Té recursos. 

I qui necessita unes pràctiques de debat? Va, la deixem mirar enfora. 
Tenint un guió, tothom se’n surt. Davant preguntes compromeses ja és una altra història. Però no et sabria dir algú concret... Va, pensem en Rajoy: parlava molt i li feien falta més silencis. 

Saber callar és important. 
Es valora. Cal pensar en allò que estàs dient. Els silencis són clau, també ensenyen que estàs tranquil, confiat. 

Reivindiquem la pràctica?
Sens  dubte. S’ha de potenciar més en el sistema educatiu. No és el plat de gust per a tothom, ja ho sé. Però és necessari, fins i tot en el pla personal, per demanar un augment de sou o en una discussió de trànsit necessites l’oratòria. Ajuda a organitzar idees, a expressar-te i fomenta el pensament crític.