Músic i exponent de la guitarra portuguesa contemporània. Aquesta tarda (19.30 h), impartirà una ‘master class’ musical al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i un concert de fado (20.30 h) juntament amb Ângelo Freire.

Abans de tot, què significa per a vostè el fado? És part de la seva vida?
En efecte. El gènere musical lusità va entrar a la meva vida quan tenia 9 anys. De fet, quan era petit el meu pare em va regalar una guitarra portuguesa i des de llavors el fado ha quedat vinculat a mi d’una manera molt profunda. Tant és així, que no concebo un altre tipus de vida que no sigui estar tocant el fado!
 
Quina és la temàtica que acompanya aquest gènere musical? 
El que farem avui és revisar una mica la història de la guitarra portuguesa. Per a aquesta ocasió, estaré tocant juntament amb altres referents de la guitarra lusitana, com ara el meu company Ângelo Freire. A més, també compartirem escenari amb el guitarrista acústic Bernardo Couto, i Francisco Gaspar, baixista. Estarem els quatre per fer gaudir el públic d’una sessió de virtuosisme d’un instrument tan majestuós com és la guitarra portuguesa! Hi haurà temes més animats, i altres de més sentimentals. De fet, la càrrega emocional que té aquest instrument va molt arrelat a la cultura del país. 
 
Durant la seva carrera, ha participat en moltes actuacions de fado?
Sí, he assistit a un gran nombre dels seus concerts. Normalment, viatjo molt, i sempre toco al costat d’una gran varietat d’artistes. A Espanya, per exemple, he actuat molts cops en diferents gires. Alguns noms il·lustres als quals he pogut acompanyar a l’escenari són Carminho, Pablo Alborán i Marisa Monte. Fins i tot he participat en altres concerts que estan fora del fado, és a dir, amb altres gèneres musicals. A més, he enregistrat un disc juntament amb un guitarrista brasiler anomenat Yamandu Costa. El mestre que em va ensenyar a tocar la guitarra portuguesa va ser António Parreira. 
 
En quin moment de l’any se sol cantar i escoltar aquesta música?
Avui dia, el fado es canta i se sent en qualsevol circumstància, sobretot a les festes. Tanmateix, ara és una part molt arrelada al país i el pots escoltar en pràcticament qualsevol lloc. De fet, fa uns quants anys només podies  sentir aquesta música a les cases de fado, que era a on es preservava la tradició. Actualment, el fado s’ha convertit en un gènere molt popular en tot el país i en una tendència a nivell internacional. No obstant això, el fado actual és un gènere més urbà i típic de Lisboa. 
 
Fa molt de temps que coneix el guitarrista i compositor Ângelo Freire? 
Al meu amic Ângelo el conec des de fa molts anys, per descomptat! Ens vam  haver de trobar per primer cop farà gairebé uns 30 anys. Mantenim una gran relació. Cadascú ha tingut i seguit la seva trajectòria, treballant al costat de diversos artistes. El conec des de petit perquè també estava a les cases de fado i sempre ha estat lligat a la seva cultura. Val a dir que el concert d’avui serà bastant inèdit, ja que mai ens havíem ajuntat els quatre i penso que serà molt emocionant!  
 
Ha gravat algun disc en solitari?
No, no he pogut gravar encara cap àlbum al meu nom. Tanmateix, sí que he enregistrat un disc al costat de Yamandu Costa, on hem recopilat unes peces que hem composat entre els dos. No tinc cap treball en solitari perquè he estat tocant sempre  amb altres artistes. Sí que és cert que tinc moltes ganes de crear un treball propi i el començaré en breus.
 
Quin aspecte li va cridar més l’atenció de la guitarra lusitana?
Sincerament, tot! La seva sonoritat, la combinació i arrelament amb el fado. És un tipus de música que a mi personalment em transmet molts sentiments, ja sigui pels seus poemes o per la seva gent. La guitarra portuguesa té unes característiques tímbriques molt pronunciades i imprimeix una gran potencialitat. 
 
Diferents estils, una mateixa passió. 
M’agrada escoltar tot el que es consideri bona música! Així, m’encanta el flamenc, el jazz i també la música clàssica. El fado m’agrada especialment perquè el punt interessant recau a acompanyar altres músics i artistes, i aprendre nocions d’ells! M’estimo sentir altres influències musicals perquè ajuda a tocar.  
 
Per últim, havia visitat alguna vegada els Pirineus? 
Sí, hi he vingut un cop al Principat. De fet, no va ser per una visita turística, sinó per a dur a terme una actuació.