L’astrònom i divulgador català Joan Pujol torna demà al Principat en el cicle Nits d’Estiu de FEDA amb una activitat sobre els sons de l’univers. Els sons, sí! Després de mitja vida al Parc Astronòmic del Montsec, avui treballa al seu propi observatori. 

En què consistirà l’activitat?
Ja fa uns anys que col·laboro amb FEDA Cultura, principalment, per organitzar observacions astronòmiques. Enguany, però, vam creure oportú realitzar una proposta d’astronomia més familiar i apta per tothom. Explicaré quins sons escoltaríem, per exemple, si estiguéssim a la Lluna, o a Mart, o si ens apropéssim a una estrella! Serà un petit divertiment científic, en format conferència, però amb la projecció d’imatges del cel en directe i amb un altaveu per escoltar sons enregistrats a l’espai. Durarà una hora.

Què fa tan especial l’observació astronòmica d’Andorra?
He treballat al llarg dels anys en diferents observatoris, i sempre dic, amb tota cordialitat, que és una llàstima que Andorra no tingui un centre astronòmic! Per gaudir dia a dia i per aprofitar el potencial turístic del país. Quan t’allunyes de la ciutat pots trobar llocs molt interessants per captar uns cels nocturns dels més macos. Indrets com el Pas de la Casa o Naturland, són idonis per gaudir d’una observació fantàstica! És un país perfecte per dur a terme activitats astronòmiques. 

Ha canviat molt l’astronomia?  
Un salt brutal! He viscut tota la vida al Maresme, i ara he creat el meu propi observatori professional. Resulta que des de casa puc treballar de la mateixa forma que quan estic al Pirineu! Tot, gràcies als filtres per a astrofotografia, que permeten captar un cel de major qualitat perquè eliminen la llum d’altres elements de l’entorn. Van aparèixer fa cinc anys i han revolucionat aquesta disciplina.

Què és el més destacat que es pot visualitzar amb un telescopi?
Mitjançant un telescopi i una càmera astronòmica podem arribar a discernir, per exemple, de quin color són les estrelles! Aquest aspecte és important perquè ens informa de quina és la seva temperatura, així com l’edat. El que sembla inicialment un punt brillant al cel es transforma amb l’ajuda d’un telescopi en un cúmul de cinc-centes mil estrelles! Observar l’univers és una filosofia, ja que t’adones com som de petits en comparació amb la seva immensitat.

L’aspecte més fascinant de l’espai?
És complicat dir-te un, perquè porto cinquanta anys mirant l’univers! Però per posar-te un exemple, fa tres setmanes vam estar estudiant a l’observatori una estrella que havia explotat en una galàxia, i que es trobava a uns 27 milions d’anys llum. Resulta curiós perquè estàvem observant un fenomen del passat, ja que la llum que veiem d’una estrella no és instantània, pot trigar milions d’anys a arribar a la Terra! Per tant, quan mirem les estrelles estem contemplant un objecte amb anterioritat, ja que l’univers actual no es pot veure! 

Què n’opina del Big Bang?
Hi ha dos grans teories de la formació de l’univers: d’un costat, la del Big Bang, i de l’altre, la de la creació continua, però aquesta no té cap prova que la ratifiqui. Tanmateix la hipòtesi del Big Bang tampoc es pot corroborar del tot, ja que presenta certs entrebancs. Ara per ara és la millor teoria que tenim, però resulta molt complicat acabar de confirmar-la, ja que les condicions que hi havia abans a l’espai eren molt diferents a les d’ara, com la seva temperatura. 

I creu en els extraterrestres?
Doncs et diria que no, i mira que no soc antiovnis! Per un tema estadístic, sí que penso que hi pot haver vida a l’univers. Personalment mai he vist el que podríem deduir que fos una nau espacial, i veig molt difícil que una forma de vida pugui arribar a crear tecnologia per si mateixa. És senzill: dels centenars de milers d’espècies que hi ha al planeta, només la nostra ha estat capaç de desenvolupar aquesta habilitat! Que hi ha vida a l’espai n’estic segur, però que sigui capaç de desplaçar-se com nosaltres, no ho tinc tan clar.

Per acabar, quants planetes més hi haurà? 
Quan estudiava astronomia només coneixíem nou planetes del sistema solar. Actualment, a prop del sol n’hem descobert uns 5.500 de nous! Segons l’estadística, la nostra galàxia podria hostatjar, com a mínim, uns deu mil milions de planetes!