S’imaginen ser un copista medieval? No? Doncs si passen per algun dels tallers que ofereix Pilar Closa –a la Fira Medieval-Llegendària, per exemple– podran posar-se en situació

Escriptura carolíngia.
Sí, quan faig tallers d’escriptura medieval miro de centrar-me en la carolíngia, la que va encarregar Carlemany i es va desenvolupar entre els segles  VIII i IX. Es tractava d’unificar l’escriptura a tot l’imperi. Gràcies a això, he de dir, s’han pogut conèixer millor alguns escrits clàssics. 

Ha deixat petja fins avui. 
Sí, la tipografia que utilitzem s’hi basa, en lletres com la Times New Roman, una de les que més utilitzem. 

Van buscar la claredat. 
Sí, una minúscula més clara que la que es feia servir fins aleshores. Són formes rodonetes, sense floritures. S’escrivia amb una ploma de tres mil·límetres d’amplada. La volien que fos entenedora, més que la gòtica, per exemple, que vindria després i que és més geomètrica, diguem-ne, i menys llegible. 

Vostè...
Jo vaig estudiar Arts Aplicades i em vaig especialitzar en disseny gràfic. Sempre m’ha agradat molt la lletra, tant la cal·ligrafia com el disseny tipogràfic. Vaig passar per l’escola d’Arts Aplicades de Terrassa, vaig fer un postgrau centrat en el disseny de lletra i vaig anar a una escola especialitzada a Basilea, amb uns professors molt bons. M’he quedat amb aquesta part romàntica de l’escriptura.  

Què la fascina tant com per dedicar-li la vida, diguem?
Hmmmm. Diria que potser és que en una altra vida vaig ser escriba medieval o una cosa així. 

Aquesta és bona. 
Sí, oi? Realment és curiós, m’agrada molt aquesta frase dels dissenyadors gràfics: menys és més. També agrada molt als suïssos, que són tan austers, i amb les lletres passa el mateix, que com més senzilla, més entenedora. 

Si veiés la lletra que estic fent jo ara, se’n faria creus. 
Bé, bé, això és una altra cosa: si mirem com escrivim, una cosa és prendre apunts de manera ràpida i una altra, fer cal·ligrafia. Em fascina també, per cert, l’estudi que va fer Vicente Lledó ja fa temps, un sistema per reeducar l’escriptura: deia que ajuda a resoldre conflictes psicològics. Que la forma com escrivim ens afecta molt, des de com ens col·loquem, com ens acomodem, fins a la cal·ligrafia. 

Uf! Veient la meva lletra, dec estar molt ‘taladrada’.
Depèn de cap a on es dirigeixen els traços es pot interpretar una o una altra cosa, té a veure amb emocions concretes, segons l’estudi d’aquest home i d’altres de posteriors. 

Ara ja no escrivim a mà quasi i es perd aquesta connexió cervell-mà. 
Exactament. Sempre aprofito quan faig aquests tallers, sobretot a les escoles, per incidir en aquest tema, en la importància de no perdre l’escriptura a mà. Amb els teclats vas més de pressa i copiem més informació, editar, etcètera, però a mà ens facilita comprendre millor els conceptes. Neurològicament, arriba de forma diferent la informació i, si estem estudiant per exemple, facilita que recordem a més llarg termini. 

L’antítesi de l’escriptura clara per antonomàsia és la de metge. 
Sí, sí, oi? Potser té a veure amb el fet de buscar que només ells l’entenguin, no trobeu? 

Els seus tallers, per a qui són? 
Per a tothom. Gent amb problemes emocionals, estrès... és relaxant, no sols per què escrius sinó per com escrius: ajuda com el ioga o la meditació, és una eina terapèutica en certa manera. Escriure a mà, no sols per les paraules, pel significat, com agafes el bolígraf, com estàs assegut... tot això és important. 

Els periodistes sovint ho fem a la pota coixa, hi estem habituats. 
Sí, sí, a vegades escrivim com si semblés que ens està perseguint algú i el cos reacciona inconscientment, ens estressem a nosaltres mateixos. Si la forma d’escriure és correcta, si ens fixem en aquests detalls, la cosa canvia. 

Té un punt de plaer: el boli lliscant sobre un paper maco...
Sí, oi que sí? D’això es tracta. És clar que depèn de la sensibilitat de cadascú i alguns ho trobaran una ximpleria, però jo crec que es tracta d’anar a buscar la senzillesa de les coses.