Va arribar de l’Argentina el 2019, i després de tota una vida treballant en una cuina va fer el pas cap a la fotografia gastronòmica amb Cocora Digital, que és la seva gran passió, però està oberta a explorar altres camps!

Per què li agrada la fotografia?
No sé si hi ha una raó en particular. Des de sempre m’ha agradat explicar històries a través de les imatges, però no sabia ben bé com podia convertir-ho en una professió. Vaig treballar molts anys en el món de la restauració, i potser va ser arran d’això que vaig relacionar la fotografia amb el menjar.

Ja ho veig!
En un primer moment era com un passatemps. Em vaig comprar una càmera i feia les fotos dels plats, i m’agradava jugar amb les diferents perspectives i detalls. També vaig descobrir que era molt interessant conèixer la gent que hi ha darrere del producte que estàs fotografiant.

Que sigui una cosa més íntima.
Sí. Quan faig una sessió amb algú intento que sigui una estona més distesa i divertida. D’aquesta manera també es pot aconseguir que l’ambient no sigui tan tens, i els treballadors de l’establiment es relaxen i surt un producte final més autèntic.

Entenc!
El canvi de treballar en una cuina a ser fotògrafa no va ser senzill, però ara tinc la sort que m’hi puc dedicar plenament. També són molt importants les xarxes socials, ja que han obert molt el ventall als que ens dediquem a això.

I com ho fa per trobar clients?
Ui, és la part més complicada (riu)! Aquí funciona molt el boca-orella, però el que també faig és, cada dia a matí, buscar diferents establiments i analitzar com treballen la seva imatge per veure si els puc fer algun suggeriment. Llavors els contacto per si els interessa.

Bona estratègia!
Hi ha molta gent jove que està obrint negocis, que tenen una mentalitat més oberta respecte al gran aparador que són les xarxes socials, i per aquesta part és relativament més senzill poder treballar amb ells.

Està oberta a fotografiar altres temàtiques?
Sempre estic oberta! Ara estic mirant d’entrar al món immobiliari o de la decoració d’interiors, que també m’atrau molt. La fusió entre la persona que sap de quina manera determinada posar aquell gerro, aquell moble o aquella taula i la que li pot trobar un angle concret per a fotografiar-ho, em sembla molt interessant.

I en què es fixa per trobar la foto perfecta?
Sempre busco el detall, no tant el pla en general. Mai em veuràs fer una foto d’un paisatge! Per això penso que la fotografia gastronòmica em dona un marge molt gran per trobar aquells detalls concrets.

També fa vídeos curts per a xarxes socials. En què es diferencien de les fotos?
Aquí és on entra més el que et comentava d’aconseguir aquella confidencialitat amb el client. Per publicitar el teu local en un vídeo no és estrictament necessari que surtin els plats, sinó generar un record a l’espectador.

Entenc.
És per això que m’agrada crear un bon ambient amb ells, perquè a vegades els faig fer algunes escenes d’humor i, és clar, no són actors, però si estan còmodes fa que surti més automàtic!

Llavors aquí entra una faceta seva més de guionista, oi?
Totalment, i també m’encanta aquesta part!

I treballa en un estudi?
No, sempre vaig als locals per intentar captar l’essència del lloc. Penso que no és com la moda, que generalment sí que es fa en estudis. Si fotografio un restaurant, a banda de retratar els plats, també és interessant que surti la taula on menges, les cadires, la sala...

És clar.
Però ja et dic, fa escassos dos anys que m’hi dedico plenament, i encara estic descobrint moltes coses, la qual cosa em sembla fascinant, ja que també em vaig coneixent a mi mateixa. Quan miro les fotos que feia anys enrere al·lucino!

Res a veure amb les d’ara!
Exacte! Però això t’ho dona simplement l’experiència, i és el que més m’agrada anar descobrint. També pel que fa a l’edició, que n’he hagut d’aprendre durant aquest temps, i anar veient la meva pròpia evolució és molt interessant!