No molta gent sap que l’origen dels castells ve de les muixerangues de València, i una de les colles més grans, la de Castelló de la Plana, que el Kassim Carceller n'és el secretari, va visitar Andorra en una trobada històrica a Ordino


Què és una muixeranga?
En si mateixa és un ball, però nosaltres representem la part de les torres humanes, que són figures que tenen certa plasticitat. A cada pis, exceptuant el pilar, hi ha un nombre diferent de persones. Són figures piramidals i moltes d’elles tenen moviment.

En què es diferencia dels castells?
No té el component de competitivitat que hi ha al món casteller. No hi ha puntuació, sinó que és més aviat una exhibició, i el clima és més de germanor. I el format també varia, a vegades fem tres rondes o d’altres una cercavila. 

Quines figures hi ha?
Ens interessa fer el màxim de figures possibles en cada actuació. Van des de tres alçades fins a sis, que és el màxim i es fan puntualment. Nosaltres el vam assolir una vegada. 

Potser seria més similar als Falcons, oi?
Bé, com que els Falcons tenen aquest origen de Txèquia és una mica diferent, però en aquest esperit de no tindre tanta competitivitat, sí.

D’on surt la muixeranga?
Ve del ball dels valencians, que sabem que l’evolució a Catalunya dona peu als castells. Però no sabem exactament d’on venen les muixerangues. De fet, hi ha tres hipòtesis.

Quines són?
Una és que ve d’Itàlia, l’altra que ve del Magreb, perquè al Marroc també fan torres humanes, i l’última que es planteja és que ve de la població subsahariana, quan existia l’esclavisme, que alguns balls que feien acabaven amb torres humanes. 

Llavors estem parlant que fa molts anys que existeixen.
I tant, molt més de 300 anys. De fet, molts més que els castells. Quan temps enrere es feien les festes dels corpus i festes majors se solien contractar balls, i un dels més demandats a Catalunya era el dels valencians. I eren molt preuats perquè acabaven amb una torre humana.

D’aquí ve?!
Exactament. Llavors, allò va derivar en el fet que en algunes zones catalanes van descartar la dansa i es van quedar solament amb les torres. Així va començar la competitivitat entre gremis.

A veure qui la té més alta.
Exacte, la més alta i esvelta guanyava, i com es fa més alta? Doncs donant-li estabilitat, i com li dones estabilitat? Doncs que a cada pis hi hagi el mateix nombre de persones. D’aquí sorgeixen els castells.

Quantes colles hi ha actualment?
De castellers deuen estar vora un centenar, i nosaltres no arribem a les 25 colles, n’hi ha una a Barcelona i la resta al País Valencià.

Quants integrants sou vosaltres?
Unes dues-centes persones, som una de les colles grans, de les que té més públic a les actuacions i als assajos.

I quants heu vingut a Andorra?
Avui, per exemple, hem desplaçat més de 80 persones. Tots venim amb molta il·lusió, ja que és la primera sortida que hem fet tan lluny. Canvia molt de València a aquí!

Havíeu fet mai una muixeranga a tanta alçada?
No! Però vam anar a Tauste, a l’Aragó, però mai tan amunt. Ens agrada intercanviar i conèixer altres indrets dels Països Catalans. 

Us agradaria anar més lluny encara?
Sí, alguna vegada ho hem posat sobre la taula, però és difícil, ja que és molt car. Com li demanes a una família de cinc membres que es pagui cinc bitllets d’avió? S’ha de gestionar molt bé, ja que pot provocar malestar dins la colla, i és l’últim que volem.

Teniu canalla dins la colla?
Sí, tenim a la xicalla, que són els que s’enfilen a dalt de les figures, i hi ha els caps de xicalla. També, seguint pel vessant tècnic, hi ha els troncs, el cap de colla i l’ajudant, que nosaltres li diem mestre.

Soleu fer aquesta mena de reunions de diferents colles i modalitats?
Sí, és molt comú que convidem colles castelleres al País Valencià. A totes les nostres diades hi ha altres colles, però tan amunt (Andorra) no és tan habitual! I això ho fa més especial.

I amb Falcons?
És la primera vegada i era una cosa que teníem pendent. També ens agradaria convidar-los a casa nostra, ja que tenen menys visibilitat que els castells. Tenim ganes de veure com ho fan!