Seguidor del mestre tibetà Gueshe Kelsang Gyatso, Drac Garcia participa en l’Speakers Corner del Roc Blanc: dilluns torna a oferir una xerrada per mostrar-nos com carregar-nos de motivació

Recarregar la motivació: al setembre tenim piles carregades o venim més ganduls que mai?
Home! Després de vacances costa afrontar de nou les rutines, tantes com en tenim! A vegades fem les coses per inèrcia, no perquè ens aportin res. Ni pau. Només “vull més diners, vull millorar el cotxe o la casa”. Ens fiquem en uns embolics...

Què ens proposa?
Parar. Escoltar-nos. Respirar i deixar anar tensions, expectatives, decepcions... i veure quins pensaments, quina reacció davant les coses pot ser més positiva. 

Parar no és fàcil: tenim hipoteca, ‘col·le’ dels nens...
Però a vegades amb molt poc ja en tenim prou, amb deu minutets de respirar ja fem un reset i continuar d’una manera més positiva, constructiva. A banda, quan estem més tranquils necessitem menys: menys  excitació externa, perquè nosaltres estem plens. 

Els mals venen de no saber-nos estar quiets i sols en una habitació. 
Exactament. Estem buscant sempre una satisfacció fora de nosaltres. Hem de mirar més cap endins i buscar una calma, veure com en sorgeix el benestar. Això ja dona un canvi de perspectiva i fa canviar la vida d’una manera molt significativa. 

La tardor és el bon moment?
Tots ho són, però aquest especialment, perquè és quan comencem a establir les rutines del curs. Aquest és un moment excel·lent per aprendre a meditar, a canviar els hàbits mentals. O mentre estem de vacances podem aprofitar per fer una mica de retir. Però encara que meditem sols un cop a la setmana, això ja és suficient. 

Necessitem algú que ens guiï.
Ho ha de fer cadascú, però si tens algú amb experiència que pot explicar-te com fer-ho, acompanyar-te en les dificultats, l’evolució és més ràpida. 

Ha parlat al mateix cicle sobre “l’autèntica felicitat”.
La mestra del Centre de Meditació Kadampa de Barcelona, Guen Kelsang Lochani, va iniciar les xerrades; però com que ella no podia continuar, he pres el relleu. En aquesta sobre la felicitat vam poder veure que quan estem en pau –amb nosaltres mateixos, amb l’entorn...– és quan podem sentir una felicitat veritable. 

Que surt de dins. 
Perquè si estàs sol i trobes companyia, és cert que aquest patiment, aquesta sensació d’estar sol, es pot apaivagar. Però també és cert que el fet d’estar acompanyat no et garanteix ser feliç.  Per tant, estar bé amb tu mateix sí que et garanteix un benestar més cert. 

Què passa amb la  gent que troba  la felicitat a tenir un cotxe més potent?, que també n’hi ha.
És vàlid per a aquella persona, sí; però tots tenim l’experiència d’haver assolit un objectiu d’aquest tipus: una casa amb una altra habitació, per exemple, o una feina nova. Però la sensació de felicitat dura poc, perquè ve d’aquesta ànsia, d’una expectativa que allò ens farà feliços... i no és així. Quant dura?

Fins que fas la primera ratllada a la carrosseria. 
Tens l’assegurança més cara, has de treballar més per pagar la hipoteca... Mai una cosa externa ens farà feliços de debò. Ni una persona. Ens farà feliços la manera com ens hi relacionem. 

Però la societat de consum...
Sí, ens passa a tots. Però ens autoenganyem. Hem de buscar, observar a un altre nivell, i veure que això és efímer i que mai no podrem controlar les coses externes. 

Ep! Estoïcisme pur és això. 
Totalment, sí, sí. 

Qui és Drac Garcia?
Algú que intenta ser feliç. Els meus pares ja van iniciar-se en el món de la meditació quan jo tenia set anys, amb el mateix mestre de budisme kadampa. Jo practico des de fa més de vint anys i no imagino la vida sense aquesta mirada. Intento practicar aquestes ensenyances i compartir-les de manera voluntària. En la vida diària, jo tinc la meva feina, una professió en una entitat social.