Cantant, educadora i vocalista del grup Sunset Dreams. Ha col·laborat en diverses formacions i projectes al Principat. El 21 d’agost, va actuar amb la seva formació al Parc de la Mola en la quarta edició dels Sabors d’Estiu. 

En primer lloc, com sorgeix aquesta banda que conforma amb la Cristina Masferrer i el Xavier Moreno?
El nostre grup es va gestar durant la pandèmia. De fet, va ser tota una casualitat, perquè estava cursant un postgrau al conservatori de música de Bellaterra. Allà és on vaig conèixer la Cristina Masferrer, ja que treballa com a mestra i cap d’estudis al conservatori. Realment, ens vam fer molt amigues, ja que vam efectuar diversos treballs juntes. Li vaig dir que era cantant, i que tenia moltes ganes de seguir ideant nous projectes musicals un cop s’alleugerés tot el tema sanitari. Vam pactar així amb la Cristiana que aniria venint a Andorra per interpretar uns covers acústics que ens semblessin interessants. A més, vaig decidir també incloure el Xavier Moreno per donar-li un toc acústic amb la seva guitarra! 
 
Pel que fa als seus inicis, en quin moment es va adonar que es volia dedicar de ple al món de la música?
Vaig començar a estudiar música a la Seu d’Urgell i vaig formar part de la seva coral. També em vaig instruir amb el piano. Però la decisió de bolcar-me de ple en l’ofici em va venir a partir dels 22 anys; moment en el qual em vaig adonar que amb la meva veu podria arribar lluny si la treballava suficient. He volgut enfocar la meva vida en aquesta art pels sentiments que m’evoca cantar, ja que la música m’omple i em fa sentir molt bé! El meu primer àlbum el vaig enregistrar al costat de la Marta Roure i l’Ishtar Ruiz. Actualment, estic molt orgullosa de poder exercir com a mestra de cant i des de fa dos anys que actuo recurrentment a l’Spa Inúu de Caldea.
 
Ha col·laborat al costat de grans artistes del país. Amb quin d’ells ha sentit una major sincronia?
Segurament et diria amb el Jordi Barceló, ja que és un dels músics més qualificats i potents del Principat. És curiós perquè té una habilitat increïble per només mirar-me ja saber com portar el tempo a la perfecció. Amb el Jordi no cal ni assajar, ens trobem directament el dia del concert! Se’m fa molt còmode cantar amb ell perquè coneixem molt bé la nostra tessitura. Una altra persona a la qual vull fer referència és a la meva parella, el Xavier Moreno, qui està sempre al meu costat. L’Ishtar Ruiz també es mereix una menció, per ser l’artista que em va obrir les portes a les primeres bandes musicals. Me l’estimo molt.
 
L’adaptació musical, el seu distintiu.
Hi ha gent que prefereix que els cantants tinguin un estil i un registre molt propi i que els defineixi. No obstant això, per a mi ser una artista versàtil m’és un punt a favor! És un avantatge perquè m’obre nous camins per conformar altres grups i pel vessant educatiu, per poder treballar amb diferents registres amb els meus alumnes. M’inclino per ser una cantant polivalent per optar a un major ventall de possibilitats! 
 
És professora de la Carla Iglesias, la guanyadora de l’Escaldes Sound!  
La Carla és una de les cantants novells del Principat a la qual caldrà seguir molt de prop. Té tan sols 17 anys, però la seva veu és impressionant: és atractiva, melòdica i, alhora, molt versàtil! Reconec que quan tenia la seva edat, no presentava una veu tan professional com la seva. La considero una nena molt power. Sempre li dic, a ella i a la resta d’alumnes, que ara que són joves és el moment perquè lluitin per aconseguir un bon futur! Per això és molt important que es formin bé. 
 
Tornant a Sunset Dreams, quina és la característica que us defineix? 
La nostra formació és una aposta de concert perquè la gent escolti, gaudeixi i al mateix temps s’inspiri. És una música acústica i melòdica, i el que volem és que el públic s’identifiqui amb les cançons! No és un estil per ballar, sinó per sentir. Tot un concert auditiu que proporciona ambientació per a un tipus de locals o esdeveniments d’estil còctels o recepcions.
 
Per últim, quina opinió li mereix la tendència de la música llatina? 
Entenc que és una moda, però no presenta gaire elaboració. Voldria demanar que es valorés més els músics del nostre país! Ens mereixem més reconeixement.