Marco Trungelliti: “Per a mi, una pizza i cervesa és un verí”

Una llauna.
Ja ho pots ben dir. Tenia una lesió a l’esquena i amb el problema d’inflamació als intestins pel gluten tot es complicava. A sobre, a la meva dona, Naïr, la van haver d’ingressar a l’hospital quan vivíem a Barcelona.  

Caram!
Aquí és quan ens vam adonar de la intolerància i vam començar l’aventura. Ser intolerant no és tan greu com ser celíac, però si no en tens cura la malaltia arriba.

I no som conscients d’on hi ha gluten.
En quantitat de productes, des de l’alcohol, sobretot la cervesa, als xampús: molts sabons en porten, només que els diuen parabens.

I com a esportista?
Pensi que jo viatjo cada setmana. Es complica molt trobar llocs on menjar, i sort que encara no m’he de preocupar de la contaminació creuada, que ho complica molt i a penes hi ha restaurants que s’hi atreveixen. Has de buscar un restaurant homologat. No és fàcil.

Com s’ho fa?
Doncs així que arribo a una ciutat surto a comprar els productes que necessito. Per exemple, tortitas d’arròs per a l’hora d'esmorzar. Però és molt complicat.

Amb tota aquesta experiència, ha decidit posar en marxa un negoci, de la franquícia 0% Gluten.
Sí. Ens vam decidir perquè als supermercats trobes aliments en general molt cars i en molts dels que hi ha a les botigues, encara que estan homologats, contenen una quantitat de sucres, additius i conservants que no sé què és pitjor. O tindràs un problema amb la celiaquia o amb la diabetis.

I això?
Perquè no siguin insípids. Per això jo volia un lloc on el pa tingui gust de pa i a un preu raonable. Que mengis com un ésser humà normal i a un preu normal.

Als supermercats i botigues cada cop es veuen més productes etiquetats sense gluten.
Però sovint allò que compres pensant que és saludable perquè no porta gluten acaba sent més perjudicial perquè porta molts additius. A mi em va passar amb el pa durant el confinament, era una marca sense gluten però em sentava fatal. El vaig haver de retirar.

Això de tanta etiqueta sense gluten no té una mica de moda? De reclam comercial?
Sí sí, segur que és un problema difícil de diagnosticar. Que genera mal de cap, cansament, problemes estomacals... Jo també pensava que tenia aquest punt de ser una moda, però vaig haver d’acabar prenent-m’ho seriosament.

Ho va provar en carn pròpia.
Però per a mi, una pizza amb una cervesa és verí.

Tornant a la seva iniciativa, van inaugurar dissabte (al costat del Prat del Roure escaldenc).
No ens esperàvem la quantitat de gent que va venir. Estem molt contents.  Nosaltres estem convençuts de la qualitat del producte, o si no no ens hauríem embarcat.

Què hi trobem si ens apropem?
Tot el que hi hauria en un forn normal. Pa, però fet amb farines d’arròs o cigrons, pizza, croissants i en un temps farem pastissos. També una carta per dinar. No gaire extensa, de moment, però perquè un celíac pugui venir i dinar com qualsevol i amb seguretat.