Maria Garganté: “Les més conegudes tenien vincles propers amb artistes de renom”

Maria Garganté, doctora en història de l’art i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, oferirà una xerrada aquest dijous a les 19.00 hores a l’Espai Columba al voltant de les dones artistes al llarg de la història

En el marc del programa Canya als museus, aquest dijous oferirà la xerrada ‘Les grans desconegudes: dones al llarg de la història’.
La xerrada gratuïta no girarà al voltant d’unes dones en concret, sinó que em centraré a explicar per què les dones han estat invisibilitzades durant molts segles. També parlaré d’alguns casos significatius, des de l’època medieval fins al món contemporani i el seu paper com a artistes o mecenes al romànic pirinenc.

En quins casos les dones eren conegudes en el món artístic?
Sovint les que han estat més conegudes eren aquelles que tenien un vincle familiar molt proper amb un artista de renom, perquè tenien accés al món de l’art. 

Considera que alguns homes es van apropiar dels dots o obres de dones artistes?
Sí, sens dubte. D’entrada era molt difícil que una dona pogués tenir un taller  o estar al capdavant d’un d’aquests. Com per exemple el cas de Marietta Robusti, filla del venecià Jacopo Robusti, dit Tintoretto, va poder pintar perquè treballava al taller del seu pare. Ara bé, avui dia és difícil saber quina va ser la seva producció, perquè algunes de les seves obres es van atribuir directament al seu pare.

Hi ha alguna excepció?
Sí, per exemple, Lavinia Fontana, considerada la primera dona dedicada professionalment a la pintura, que va retratar moltes personalitats de l’alta societat bolonyesa. Fontana va poder viure de l’art, mentre que el seu marit s’encarregava de les labors de la llar i de dur la comptabilitat de la seva dona.

A banda del retrat, en quines arts també tenien visibilitat les dones?
En les disciplines artístiques que es consideraven artesania, com per exemple les arts tèxtils.

Per què hi havia antigament tant de rebuig amb les dones artistes?
Aquesta situació que patien era equiparable a moltes més disciplines, ja que les dones no tenien accés a estudis superiors. Per això, durant molts segles es considerava que la funció i l’habilitat que podia tenir una dona s’havia de concentrar en el seu paper reproductor i de cuidadora, és a dir, en l’àmbit domèstic. I arran d’això, les anàlisis que s’han fet de pintores s’han relacionat amb la seva vida personal.

Com era aquesta anàlisi?
L’anàlisi es feia basant-se en el sentiment i les circumstàncies personals de les dones, com si aquestes no haguessin estat capaces de pintar, esculpir o produir artísticament a partir del seu talent. Un exemple d’això és la pintora mexicana Frida Kahlo, en què la seva obra s’ha interpretat sovint en relació amb la seva vida sentimental per culpa del seu turmentós matrimoni amb Diego Rivera.

Hi ha alguna obra coneguda de la història de l’art, que l’autoria podria ser d’una dona?
Sí, s’ha donat el cas amb una obra més contemporània. La peça Fountain, un readymade (objecte trobat) fet amb objectes existents, en aquest cas, amb un orinal. Aquesta es va atribuir al pintor i escultor francès, Marcel Duchamp. Les darreres recerques i evidències han apuntat que no va ser idea de Duchamp l’obra, sinó d’una amiga seva: la baronesa Elsa von Freytag-Loringhoven. 

Considera que encara hi ha una manca de documentació de les dones artistes?
Efectivament, sobretot en perspectiva històrica, encara hi ha grans buits per descobrir. Ara s’està seguint un bon camí i s’estan redescobrint moltes dones artistes que abans no es coneixien per una sèrie de factors diversos des de la manca d’interès per escriure sobre elles fins a no poder signar amb el seu nom.

En quina situació es troben les dones artistes actualment?
Ara estem en un bon moment per a la historiografia de l’art en clau de gènere, però encara hi ha molta feina a fer. Hi ha molta bibliografia nova amb aportacions noves sobre dones artistes que eren poc conegudes i la compilació de diccionaris de dones artistes europees i occidentals. A més, també s’estan duent a terme moltes exposicions dedicades a dones artistes de múltiples moviments i èpoques.