El ioga pot ajudar sempre, però més ara que passem un temps raret?
Encara que ara hem hagut d’adaptar-nos i oferir activitats en línia per fer arribar la pràctica a més gent. Fem un ioga clàssic o integral, el que es fonamenta en les ensenyances més tradicionals, les del savi hindú Patanjali. Tot i que amb els anys s’han anat diversificant les pràctiques de ioga en diferents escoles.

És clar.
I en arribar a Occident també s’han desglossat. Jo intento oferir el més tradicional, buscant el treball des de l’essència de la persona, amb la consciència del cos i l’observació de la ment com a base. I hem incorporat el hatha-ioga, més físic.

Vaja, el que practiquem molts.
Efectivament, és el més conegut a Occident. Hi ha molta demanda per treballar el cos. Incorpora les àssanes, les postures. Al clàssic intentem transmetre un ioga més fonamentat en el treball interior, en pràctiques de consciència, observació mental, a banda de la pràctica de la relaxació i, és clar, el ioga físic. Ioga integral, en diem.

Molts fem ioga perquè ens fa mal l’esquena. Ens quedem a mitges?
Indubtablement el ioga és una pràctica que proporciona molts beneficis, és alliberador, treballa ment i cos. Té beneficis fisiològics i també emocionals. La motivació de cadascú pot ser diversa: per dolors musculars, fins i tot fibromiàlgia o lesions. El ioga s’adapta a les necessitats.

Fantàstic!
Però també hi ha qui cerca altres coses, com una forma de relaxar-se. D’altres, la sensació d’estabilitat interior, una manera d’aquietar la ment, de trobar un estat interior que els porti a major harmonia, equilibri, consciència dels processos interns.

Caram.
Per això el ioga implica vuit passos evolutius, segons Patanjali. Els quatre primers impliquen treball físic: a través de la respiració, de les postures. Però els quatre últims són de pràctica meditativa. Patanjali enfocava el ioga com una evolució per entrar en la meditació i assolir els estats més elevats de consciència.

Sona complicat.
Però és el fonament, l’essència del ioga.  Ara bé, cada persona té la seva motivació, i és respectable. Hi ha també qui comença per una raó però comença a indagar i s’adona que la pràctica els fa evolucionar espiritualment, els porta a sintonitzar amb el nostre potencial més profund.

Està a l’abast de tothom?
Sí, tothom pot començar meditació ja, si en té inquietud. Desenvolupes l’habilitat d’estar atent al cos mentre realitzes la pràctica física i cultives un estat que ja és el pas previ a les pràctiques meditatives.

Difícil no distreure’s.
El treball físic ajuda com un preàmbul. Però també es pot fer meditació directament. És una pràctica d’interiorització. El fi és l’observació de la ment, la quietud mental. No és tan fàcil.

Ja ho pot ben dir.
També es pot fer utilitzant suports, és a dir, eines com un mantra, la visualització. Faciliten la concentració a qui s’inicia.

Aleshores?
Has d’entrar en la pràctica observant, cultivar l’estat d’atenció. Però resulta difícil perquè ens movem amb perspectives.

Som utilitaristes.
La meditació té beneficis profunds. Però no és relaxació dirigida, ni suggestió mental, ni potenciar les habilitats de la ment racional. Es confon. Dius “meditaré per afavorir la son”. No: això és relaxació. Hi ha altres pràctiques per estimular, potenciar, la ment, amb fins concrets, siguin esportius o laborals. El mindfulness dirigeix la ment amb fins concrets.  

Per a què serveix meditar?
Hi ha qui desitja aturar la ment racional. No és fàcil. Perquè la ment racional és activitat. La meditació és una ciència mil·lenària per desenvolupar diferents estats de consciència, més enllà dels processos racionals.