Actriu, música i pallassa professional catalana. Cofundadora de la companyia de teatre mòbil Teatro Sobre Ruedas. Aquesta tarda (18 h) actua a la plaça Rocacorba de Sant Julià de Lòria amb l’espectacle en solitari ‘Ambicions’.
Abans de tot, com sorgeix aquesta companyia de teatre tan peculiar?
La nostra empresa va néixer l’any 2018 arran de les ganes de crear i impulsar un teatre ambulant. Volíem apropar les arts escèniques a molts llocs diferents i, sobretot, als indrets on no posseeixen les infraestructures necessàries per acollir aquests espectacles. El nostre Teatro Sobre Ruedas consta d’una caravana central i unes grades. Quan anem a determinats llocs, també solem portar una altra caravana que és un petit teatre, però per a la funció a Andorra, només venim amb l’escenari central i les grades.
Quin tipus d’espectacles oferiu?
Les nostres actuacions són principalment de circ, humor i de pallasses. De fet, la nostra companyia es caracteritza per donar visibilitat a les dones. Portem molts anys rodant els nostres números per tots els racons de la península, i només ens queda estrenar-nos a Andorra, on encara no hem estat mai. Vam muntar el nostre teatre mòbil perquè volíem recuperar l’essència dels antics espais ambulants que portaven de poble a poble l’esperit dels espectacles.
Quins valors culturals o socials promou la seva iniciativa?
Bàsicament, el nostre objectiu és fer arribar la cultura a tots els indrets, no només a les grans ciutats, sinó també a la perifèria i als pobles, que són el que jo denomino l’Espanya buida, ja que també tenen dret a rebre i gaudir igualment dels espectacles. D’altra banda, també pretenem donar protagonisme a les dones en les arts escèniques i fer-les veure ben amunt a l’escenari! Aquests són els valors més importants per a la nostra companyia.
‘Ambicions’ és la seva funció en solitari. De què tracta l’espectacle?
És un número d’una pallassa que ve a fer un concert (que soc jo). Ella sempre en vol més i més, i així és com es reflecteix l’ambició, ja que la seva desmesura crea la sensació de no tenir mai les mans plenes. És una funció amb una crítica. Està molt bé ser ambiciós per tenir un motiu per aixecar-se cada dia, però fins a quin punt la volem perseguir, on hi ha el límit? En aquest cas, faig servir violins de diverses mides per il·lustrar aquesta idea que un mai està satisfet amb el que té!
On va estudiar per formar-se com a pallassa?
Vaig començar a estudiar teatre a una escola de Madrid. A la capital d’Espanya vaig fer tota la meva formació bàsica en teatre gestual, i després me’n vaig anar a Granada per començar la carrera professional. A Catalunya vaig dur a terme uns quants cursos de clown, però tot l’aprenentatge bàsic el vaig fer fora del meu territori natal.
En què consisteixen els dos projectes personals: ‘Las Polis’ i ‘Las XL’?
Las Polis som un duo de pallasses de carrer que vaig crear fa 13 anys i que som probablement les pioneres en el teatre de dones al carrer. És un espectacle apte per a tots els públics i que hem rodat pràcticament per tot el món juntament amb la Fanny Giroud. D’un altre costat, Las XL som un duet d’humor feminista per a adults, bastant punky i una mica gamberro, que venim per desmuntar les regles que imposa el patriarcat.
Per últim, veu la vida com un circ. És la seva manera d’entendre el món?
És un paral·lelisme per indicar que a la vida cada dia hi ha una funció diferent. Hi haurà dies millors, altres pitjors, però l’endemà t’hauràs de tornar a aixecar!