Andorra serà l’epicentre d’un congrés sobre la microbiota. Ah!, que no sabem ben bé què és, oi? Doncs aquest ecosistema microbià que viu en nosaltres, que forma part de nosaltres. Cal cuidar-lo, adverteix Xavier Cañellas 

Microbiota. Amb tres llibres publicats ens podrà dir què és.
És clar. El conjunt de microorganismes que resideixen en nosaltres: bacteris, virus, paràsits, fongs, arqueas...

Arqueas?
Perquè ens entenguem, cosins germans dels bacteris. I tots ells formen un ecosistema. Les últimes investigacions ens diuen que tenim el doble de microorganismes que de cèl·lules humanes. Si mirem els gens, impacta veure que l’ésser humà té uns 22.000 gens descrits, però hi ha 150 més gens microbians a dins nostre. Uns dos milions. 

Vol dir... 
Que no podem entendre la salut sense tenir-los en compte. Se li’n diu, en ciència, l’òrgan oblidat. A dia d’avui totes les malalties que s’estudien, des de les metabòliques com ara la diabetis a les mentals, com són la depressió, l’esquizofrènia, o immunitàries, no les entenem sense el paper dels microorganismes. 

Caram!
A mi m’agrada dir que regulen l’equilibri delicat entre salut i malaltia. 

De virus dolents n’estem farts. Aquests són ‘bitxos’ bons. 
La regulació del sistema immunitari depèn dels microorganismes, els productes que produeixen quan estan en equilibri: regulen la resposta del nostre sistema defensiu. És com anar a la jungla i veure molta fauna i flora, és una imatge bonica. Comparem amb un bosc cremat. 

I estan a la panxa? 
El 80% resideixen a l’aparell digestiu, sobretot a l’intestí. Però si l’ull veiés de manera microscòpica, ni ens podríem veure els uns als altres perquè estaríem envoltats, dins i fora, pels bitxos. Ara, a l’intestí és on hi ha també  la major part de les cèl·lules del sistema immunitari. L’epicentre de la salut és l’intestí. 

A la pell...
Té la seva microbiota, per reparar-la. I als pulmons i resta de mucoses. Com les càndides, un fong de l’aparell urogenital. Si creix massa genera problemes. Però si no, ajuda al sistema immunitari. La clau és l’equilibri. 

I com s’aconsegueix?
I com et cuidaries tu? Amb una bona alimentació: no sols mengem per a les nostres cèl·lules, sinó per alimentar els microorganismes.  Per exemple, la bona fibra, no la que promociona la indústria, sinó la fruita, la verdura, tubercles, serveix per alimentar els microorganismes beneficiosos. 

Els donarem fruita i verdura, doncs.  
El descans. La privació de la son genera desequilibri als organismes, que deriva en un estat immunitari proinflamatori. I l’exercici físic: qui fa exercici físic té més diversitat en la seva microbiota. El sol regulat, no vuit hores l’1 de juliol. I la regulació de l’estrès. 

‘Con la Iglesia hemos topado’. 
És el que més afecta. Quan produïm hormones com ara el cortisol, s’altera  l’equilibri microbià, fa créixer determinades colònies bacterianes. Per això es diu “he patit estrès i he acabat tenint una infecció”. Relació comprovada. 

El pa nostre.
Que sigui el pa nostre no vol dir que no puguem fer coses. Des del punt de vista neurològic, cadascú té una interpretació individual de la vida:  no vivim en el món, sinó en el món de cadascú, en la interpretació que en fem de la vida. 

I? 
Reinterpretar, veure des d’un altre punt de vista, ser flexibles, són estratègies que ens poden ajudar. Però cert, l’estrès és una assignatura pendent. 

Un psiquiatre no mira què menjo.  
És la tesi de la ponència que faré: hi ha un nou enfocament de la ciència, la psiconeuroimmunologia. La via de tractament d’una persona amb depressió és la farmacològica. Però no sols és una alteració bioquímica dels neurotransmissors del cervell. Que ho és. Però què la causa? 

Què? 
Potser són causes externes, com ara pèrdues no gestionades, se suma una mala alimentació, que produeix una situació proinflamatòria  i això arriba al cervell i altera la bioquímica cerebral. Les persones sedentàries tenen més risc de depressió.

‘Mens sana’..., que deien els antics.
Es comença a parlar de l’eix microbiota-intestí-cervell.