Meri Blanco, historiadora: “En l’art abunda la representació d’éssers extraterrestres”

Si sospiten que Nefertiti és en realitat una estupenda alienígena, o que les línies de Nazca són una mena d’aeroport per als astronautes antics, no es perdin ‘Nommos, reptilians i grisos’, aquest vespre a la sala d’actes d’Escaldes.

No sentia parlar dels reptilians des del congrés Sabiens del 2013.
La meva aproximació és estrictament com a observadora. Explico un fenomen que a mi em va sorprendre, perquè el tenia com a residual i anecdòtic i és tot el contrari: la presència de representacions d’éssers extraterrestres a les obres d’art de totes les èpoques i cultures.

Des de la militància?
No té cap importància, si jo hi crec o no hi crec. L’interessant és la ubiqüitat del fenomen, les teories que ha generat i com s’ha plasmat en l’art.

Sorprengui’m amb exemples.
El pintor català Robert Llimós assegura que va ser abduït per una nau alienígena, devia ser cap al 2009, i des d’aleshores tota la seva obra gira al voltant d’aquest fenomen.

El creu?
Ell n’està convençut i així ho expressa en la seva obra, farcida de reptilians.

Aquesta experiència en la tercera fase no l’ha ajudat, precisament, en una carrera artística que fins aleshores era sòlida i reputadíssima.
Com els passa a tots els ufòlegs i científics de branques diverses que s’interessen per aquesta matèria.

El ministre Martínez Benazet diria que han estat abduïts pel costat fosc.
Hi ha científics eminentíssims que estaven convençuts de l’existència d’extraterrestres: el matemàtic, anatomista i inventor suec Emmanuel Swedenborg, que al segle XVIII va crear prototips d’avions de submarins. Però n’hi ha molts més.

Més exemples d’art alienígena.
Hi ha una cèlebre sèrie de litografies que representen l’anomenat Fenomen celeste de Nuremberg, l’aparició d’un eixam d’objectes que van lliurar una mena de batalla sobre la ciutat. Va ser el 13 d’abril del 1561. Però els suposats avistaments comencen molt abans.

Digui, digui.
Segons la teoria dels astronautes antics o dels alienígenes ancestrals moltes obres protohistòriques que no sabem com interpretar són en realitat representacions d’extraterrestres.

Per exemple?
Els Wondjina, cultura aborigen australiana, representen uns éssers de color blanc amb el cap molt gran i els ulls negres. No et diu res, aquesta descripció?

ET?
Són els grisos, per utilitzar la terminologia dels ufòlegs. L’extraterrestre prototípic que ens ve de seguida al cap.

No haurien de ser verds?
Aquesta és la imatge que en tenim els profans, però els que asseguren haver-hi contactat diuen que són blanquinosos, tirant a gris. També hi ha els Anunakis, els déus més poderosos de la cultura sumèria, àmpliament representats en relleus.

Com són?
Barbuts, gegants i amb ales. No sabem si van venir a crear els homes o bé ja hi érem i es van limitar a posar ordre i a transmetre’ns els seus coneixements.

Perdoni, però que representen extraterrestres ho diem nosaltres.
Efectivament, ells no podien ni imaginar que hi havia altres mons. El que representen són els seus déus, la seva mitologia. El cas és que en moltes cultures antigues que havien estat històricament separades et trobes representacions molt similars, des de l’Índia al Mèxic precolombí.

Per què no han tornat?
Els ufòlegs tenen resposta per a tot: els alienígenes potser viuen entre nosaltres, camuflats. Com a Men in Black, vaja.

Si tornen, serà en so de pau, o millor que no ens trobin mai?
Si ja van venir una vegada i ens van ensenyar tot el que sabien, no tornaran per fer-nos mal.

La seva ‘marcianada’ preferida?
L’obra del letó Mikelis Fisers, que el 2017 va desfilar per Venècia amb uns gravats sobre fusta amb escenes distòpiques impactants: uns monjos budistes que ensenyen a resar... un grup de reptilians!

Ferran Prat, el nostre especialista en l’Àrea 51,  deia que hi ha exactament 54 races d’alienígenes.
Només en parlo de quatre.  I fins que no en vegi una, em declaro escèptica.