Júlia Sart és una de les tres seleccionades andorranes que participaran a la propera edició del Sona9. Hi ha un total de 30 artistes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat, dels quals 12 passaran a les semifinals i 3 a la final. El concert de les nostres cantants serà a l’Auditori Nacional el dia 11 de juny.

Com van els nervis per al concert?
Bé, de moment bé! Crec que encara no en soc del tot conscient, així que no estic del tot nerviosa, però en tinc moltes ganes, la veritat. A més, farem un format de concert amb el Lluc, que és el músic que m’acompanya, que encara no hem fet mai, i això també em posa nerviosa, però bé!

Quin format serà?
Ell és el productor, però també toca la bateria, i per no carregar-la a tot arreu l’any passat vam començar a mirar com utilitzar els pads, que és com una petita bateria electrònica, i també fer loops (repeticions/bucles). Així que intentarem jugar amb diferents ritmes en directe, que pot ser una cosa més diferent.

És la primera vegada que es presenta al Sona9?
Sí. L’any passat ja ens ho vam estar mirant, però quan vam estudiar els requisits vam veure que no teníem suficients minuts de música pròpia en català. 

Així que ha hagut de compondre més cançons durant aquest temps?
Bé, no exactament. Acostumo a escriure cançons en català, tot i que també en faig en anglès, però l’any passat en tenia unes quantes a mitges i no tenia temps per acabar-les, així que en lloc de córrer i fer-ho de qualsevol manera vam decidir agafar-nos-ho amb calma i presentar-nos aquest any més preparats.

I quant temps fa que compon cançons?
Sent-ne plenament conscient des del setembre de 2023, que va ser quan vaig començar el curs al Taller de Músics, a Barcelona, que realment és per això que m’hi vaig apuntar. Sí que abans havia fet alguna coseta amb el Mou, el meu professor a la Relative Músic, però eren més senzilles i ell m’ajudava molt, i les que feia jo sola a casa sonaven totes iguals (riu).

Entenc.
És clar, jo no en tenia ni idea d’acords ni escales, i ho feia tot d’oïda, i és per això que vaig anar al Taller, per aconseguir tenir més responsabilitat a l’hora de compondre.

I com ha estat l’experiència del Taller?
Molt bona, la veritat. Coneixes molta gent que està exactament en el mateix punt que et trobes tu i això ajuda molt a créixer. He après moltíssim, la veritat. Encara em queden un parell d’assignatures, i ara, quan acabi, hauré d’ordenar tota la informació i posar-la en pràctica.

I quina formació va fer abans d’anar a la universitat?
Doncs vaig estar uns cinc anys a la Relative Music, però abans havia anat a l’Escola de Música d’Ordino. I la veritat és que el canvi em va anar molt i molt bé, ja que a la primera estudiava un cant més clàssic, per entendre’ns, però no va ser fins fer el canvi que realment em va començar a agradar la música. El Mou també va ser fonamental, he de dir.

Quina visió de futur té quan acabi d’estudiar?
Doncs no ho sé, la veritat (riu)! De moment estem mirant com adaptem totes les meves cançons al directe, ja que la idea és fer els màxims concerts possibles. 

Ara té una gran oportunitat amb el Sona9!
I tant! Estem resant perquè surti bé! Em faria molta il·lusió, com a mínim superar la prova d’Andorra, i després ja veurem fins a on arribem. I sí, és una gran ocasió per millorar el directe i veure com funciona tot plegat. A més, estic acabant de polir algunes cançons, i la idea és treure un EP a finals d’any. 

Caram!
En principi l’havíem de publicar al juny, però no ens ha donat la vida! A més, soc professora a una escola de Figueres, així que compaginar-ho tot plegat és complicat.

Ja ho pot ben dir!
Però bé, crec que el Sona9 és una oportunitat molt gran perquè tant jo com el Lluc anem per totes amb les nostres cançons. Així que, més enllà de com vagin les eliminatòries, aprofitarem per analitzar tot allò que podem millorar i, també, per conèixer tanta gent com puguem, que és molt important.