Mireia Casado: “Homes? Mentre no siguin dels de VOX, que vinguin els que vulguin”

Dirigeix i coprotagonitza ‘Elles #Cosas de chicas’, la proposta d’enguany per al 8-M a Encamp. Crítica social passada pel sedàs de l’humor, per allò de no sortir del teatre volent-se tallar les venes però igualment reflexionant.

Quines són les coses ‘de chicas’?
Coses que nosaltres trobàvem a faltar als escenaris i que tenen molt de joc còmic. Per exemple la depilació, l’autoestima, l’empremta de les princeses Disney...

Quina és la part còmica de la depilació? Això fa mal, uix!
Molt dolorós, sí. Una de les tres, que fa anys que no es depila, va decidir fer aquesta part. Explica la seva experiència, és un dels monòlegs que més em diverteix a mi.

No es depila per què...?
No li agrada, no ho vol i els homes no ho fan i no passa res. Per què nosaltres? Ara no faré jo espòiler del que explica.

Quan diem ‘cosas de chicas’ té un sentit pejoratiu.
Exacte, per això vam agafar aquesta frase i reivindicar-la. Què són coses de noies? Córrer com una nena? Nooo. La depilació, el maquillatge, la menstruació.

Ja.
L’obra comença amb una enquesta que vam fer pel carrer sobre coses de nois i de noies. El futbol, cotxes, asseure’s obrint les cames... són coses de nois. I ara de noies. La gent es queda com... aaaah!, pensant: “no vull dir res incorrecte, perquè si dic els talons se’m tiraran a sobre”. Amb els homes no has dubtat, oi? per dir el futbol.

És el punt de partida.
Això: si no vols dir-me què són cosas de chicas ja te les dic jo.

Molt ‘hi-hi’ ‘ha-ha’ però dona molt per pensar.
És el que volíem, sí. Volíem fer una obra feminista, reivindicativa, però no fent política i que faci pal, que per això anirem a la mani del 8-M. Volíem que fos divertida i que darrere hi hagués pensament crític. Que pensis “que fort!” Moltes dones senten el discurs de l’actriu i diuen ‘jo també ho penso! També em passa’.

Talons: per què portem aquest instrument de tortura? Perquè els homes són fetitxistes o perquè ens veiem bé?
Els talons es van inventar per als homes. Per què es van traspassar? Per aixecar-nos més el cul? Nosaltres tres no som de portar-los. De fet, només hi ha una escena: ens negàvem a aguantar més de cinc minuts els talons d’agulla.

Pots lluitar pels teus drets i agradar-te les sabates amb taló.
Efectivament, el que critiquem és que el patriarcat obligui les dones a fer determinades coses, com anar a treballar a un despatx vestides amb talons alts. El problema està en l’obligació, la imposició.

Tal com està el pati de tens, és moment de fer-ne bromes?
A tothom que l’ha vist li ha agradat el punt just d’humor amb crítica social que fem a La Melancòmica. De manera que el públic estigui còmode, feliç, que no surti amb ganes de morir-se, sinó que en surti empoderada.

Entesos.
De fet, al final de l’obra ens posem serioses durant, res, uns minutets. Precisament perquè hi ha situacions tan greus com els feminicidis. A Andorra no hi haurà les mateixes ràtios, però segur que també patiu la pressió.

S’han informat sobre la situació aquí?
Sí, sí. Com arreu, esgarrifa una mica el que passa.

I els homes que vulguin venir, que algun n’hi haurà?
S’ho passen bé, perquè l’humor no entén de gèneres. Les noies diuen “això també em passa” i ells, “no ho sabia això”... i aprenen. Mentre no votin a VOX que vinguin els que vulguin.

Potser són els que més ho necessiten.
Sí, sí, necessitar ho necessiten... però malauradament l’únic que ens hem fixat que devia tenir aquest pensament es va passar emprenyat tota l’obra.

De debò? Com ho sabien?
Notes la mirada d’una persona quan pensa “això no m’està pas agradant”. Què vols que et digui? Em sap greu: a mi no m’agrada el teu partit.