Victor Pallejà de Bustinza és investigador en sufisme i pensament medieval. Filòleg en llengua àrab per la Sorbona i investigador de l’Avic+enna Project European Research. Ponent per partida doble al  ‘Geografies’, dedicat al Marroc.

El Marroc en relació amb els Pirineus? L’escoltem.
És interessant pensar que a vegades només tenim la dimensió mediterrània. O la hispànica, molt obsessiva. Al Marroc hi ha una serralada, l’Atles, i aquí tenim els Pirineus. Han estat objecte de cobejança històrica. I la història es focalitza en uns àrabs moltidíl·lics i molt estereotipats, però resulta que tenim tota una cultura, la bereber: el punt fort on vull insistir. 

Vista des de la vall de l’Ebre. 
Hi ha noms berebers per aquí i per allà. Això afegeix complexitat a les relacions amb una cultura llunyana però que no està absent al territori. 

Els ignorants ens fem un embolic entre àrab, bereber... tot al sac i au. 
Efectivament. Tenim poca informació, dolenta i envellida. Som resistents a   canviar l’estereotip perquè és una ignorància molt ben treballada. Sí, sí, sí. Hem  de posar fil a l’agulla: mirar el mapa, reconsiderar la geografia del Pirineu, mirar l’Atlas i començar a trobar noms que són per aquí i no per casualitat. 

Vol dir...
La conquesta la va fer la gent bereber sota direcció àrab i al gruix, que són guerrers i ramaders, són els que reben les terres d’alçada. S’hi estaran una temporada llarga. Tornant a la ignorància, tenim el concepte de reconquesta, una altra manera d’evitar veure-ho clar. 

Quins serien aquests topònims?
Les Mequinensa, per exemple. Un nombre extraordinari de torres del Moro. 

A Andorra en tenim!
Prou que ho sé. Tot i que les contrades andorranes són tema a banda. Per això a la conferència he posat Pirineu: no pretenc donar lliçons sobre història d’Andorra. 

Ningú no ho pensarà. 
Parlaré sobre algunes figures interessants, com Ramon Reverter, que està enterrat a la catedral de Girona. Va estar a Fes, perfectament bilingüe i que es movia dins de les més altes esferes del poder almoràvit. Llàstima que sigui tan desconegut!

Sens dubte. 
Les cultures musulmanes de la vall de l’Ebre són d’una gran riquesa. A veure si algun dia tenim un cop de sort i apareix alguna troballa, perquè tot allò que no es toca, no es veu. Llàstima que no visitem més sovint el Palau de Balaguer, que és un edifici imponent. O, sobretot, el castell de Saragossa. 

Algú em parlava fa poc de la petja que es pot veure en sistemes de rec. 
No hi entraré. Tenim arqueòlegs boníssims que fan la seva feina. Però hi afegiré que hi havia uns molins de vent molt distintius de la vall de l’Ebre. Han desaparegut, però sí se’n conserven a Mallorca. Són petites traces que reconstrueixen una història que no és que s’hagi de reconstruir de manera maniquea –tampoc no cal entrar en un panarabisme i dir que tot ve d’Orient–, però s’ha de veure com aquella gent que venia de l’Atles vivia en una província romana. No tenen res a veure amb l’estereotip del camell, l’oasi i el gran desert. 

Gent de muntanya. 
Tenien prou recursos per sobreviure al Pirineu com ho feien a l’Atles. Estaven adaptats als llocs de frontera, als més abruptes. També en un frec a frec amb els àrabs: relacions tumultuoses. 

Ja ho diu, estereotips. 
Eren gent molt bizantinitzada, amb marcs jurídics estables i impostos. Al Pirineu recaptaven impostos i organitzaven l’Administració. Era una gran cultura. Intentarem explicar-ho a la conferència [dilluns, 15, a l’Auditori Nacional] de manera tan planera com puguem. 

S’estaven a Balaguer i cap aquí pujaven destacaments?
Seria aquest el dibuix, sí. Però parlem de grups molt minsos, molt, molt. Sorprèn com travessaven contrades, amb quina facilitat. S’han conservat monedes, joies, que mostren com transitaven cap aquí i cap allà, distàncies colossals: per aquí, al Palau de Balaguer, hi ha peces que podries confondre amb les que estan al bell mig de la Ruta de la Seda. 

Com ho interpretem?
Exagerem aquella imatge de cultures medievals on hi havia una violència desfermada. Eren jeràrquiques, inflexiblement, al-Àndalus no era cap paradís, però tenien una gran curiositat i estaven oberts a aquest tràfic que es produïa entre grandíssimes distàncies. 

Farà una segona intervenció, dimecres, 17. 
Sí. Em centraré més a definir què és el Magreb i què l’islam magrebí.