Com ha sigut el procés de creació del llibre?
Amb la Montse Vila ens coneixem d’haver treballat en altres projectes, com les Cabretes, i ara torna a posar a les meves mans aquest nou conte. I quan llegeixo la història per primera vegada ja visualitzo les imatges. És a dir, el producte final ja el sabia abans de fer-lo. Era molt evident la referència a les Mil i una nits, i com a amant de la literatura em va impactar.

Quant heu tardat a fer-lo?
És un conte que s’ha elaborat a foc lent, els tempos de la Montse i els meus han estat molt diferents. Han estat uns dos anys i mig de treball. Hi ha el viatge, l’odissea de l’heroi del llibre i la de la il·lustradora (riu).

Et va agradar la història? 
Molt, aquest projecte me’l vaig fer meu des del primer moment. Em va encantar que el protagonista fos un gamberro, la seva manera de pensar; i la princesa també em va agradar molt, sobretot la seva curiositat de voler descobrir nous mons. A més, trenca estereotips sense ser moralista, i m’agrada molt.

A més, us coneixeu molt amb la Montse Vila, oi?
Sí, i tant! Tot i que amb petita veu t’he de dir que sempre em dona la sensació que no he arribat, potser, on realment volia. Tinc aquell punt de perfeccionisme, però la Montse em deia “però si està perfecte!”. Ella ha estat una veu, a banda de la d’escriptora, molt encoratjadora. Fem un molt bon tàndem, em dona molta llibertat.

És molt important estar ben rodejat.
També m’ha passat amb l’editorial. Ho hem fet amb Sidillà, que no és especialitzada en il·lustració infantil, però té una estima amb el llibre que potser una gran editorial no té. Ells, encara que el retirin de les llibreries, n’estaran fent publicitat i venent el llibre a fires i altres llocs i fins que no s’esgoti sempre et donaran el suport, són de molta confiança.

La d’il·lustradora no és la teva única feina, oi?
No, soc professora de plàstica a l’escola andorrana d’Encamp, i m’agrada tant la docència com ser il·lustradora. Sempre ho he combinat. Quan vivia a Catalunya també ho combinava i ho he portat sempre molt bé.

Quina és la teva formació?
Jo soc especialitzada en dibuix. Vaig estudiar il·lustració cinc anys i després Belles Arts, sempre pensant en la docència. Volia combinar les dues feines, i he treballat molts anys com a autònoma d’il·lustradora, que és un volum de feina molt gran per poder tirar endavant el mes. He fet revistes de moda, portades de tot tipus, etc. De fet, el que em permet el dibuix és no encasellar-me en la il·lustració infantil. He treballat en tots els gèneres. I la gent que em coneix em diu que sap reconèixer quin dibuix és meu i quin no, sigui amb l’estil que sigui. I jo sempre havia pensat que no.

Com és el procés de creació?
A mi m’agrada dibuixar en paper, com sempre s’ha fet, però també treballo en digital. Això sí, sempre partint de la primera maqueta, el primer esbós, que faig a la llibreta d’apunts. Allà és, també, on decideixo la composició i el format, si serà quadrat, en vertical, etc. Vaig estar un mes ben bo provant quin em convencia més. M’ho penso molt. Faig proves de color i estil, sobretot en aquarel·la. També com seran els personatges, si més realistes, més infantilitzats; en aquest cas, si les fulles del bosc seran més geomètriques o fluides. També provo el tipus de paper, un de més rugós, un de més llis. En definitiva, m’agrada tindre-ho tot controlat i planejat, i no anar a lo loco.

Ets molt metòdica.
Moltíssim. Ho planifico tot. Una de les coses que té aquesta feina, com tantes altres, és que tot és per ahir, per tant m’he d’organitzar molt bé. Però crec que se’m dona bastant bé, perquè si jo no ho segueixo em perdo, i el conte pot perdre el ritme, m’explico?

Et passa sempre això de llegir la història i visualitzar ràpidament les imatges?
No, aquest ha sigut una excepció. He fet algunes cobertes que m’han costat una mica més. I una altra cosa, no sempre fas un projecte que t’agrada, n’he fet algun que el miro i dic: “ai senyor...”, i no n’estic gaire orgullosa, però no perquè el projecte sigui dolent, sinó perquè potser a mi no m’ha acabat de cridar l’atenció. Però d’aquest, del Milpeus, me’n vaig enamorar des del primer moment. És un amor a primera vista.