L'artista plàstica Anna Simonet (Effy), amb el suport de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra, ha presentat l’exposició ‘Ofegant-me o aprenent a nedar’, que tracta la salut mental des d’un vessant artístic


Es dedica plenament a l’art?
Des que vaig acabar la carrera porto un any aquí a Andorra i he treballat de moltes coses, fent diners. També he tingut diverses exposicions, tallers i esdeveniments que he anat podent fer.

Quan s’inspira per fer un quadre?
Tinc moltes idees, quan em venen me les apunto. Però realment ho faig quan tinc temps, quan puc aprofitar. 

Quina relació hi ha entre el seu art i la salut mental?
Vaig patir depressió i tinc ansietat. També fa anys vaig tenir dues temptatives de suïcidi. I aquesta sèrie comença quan vaig anar a teràpia, que tampoc sabia que em trobava malament; pensava que a tothom li passava el mateix. I els meus amics em van dir: “Ep, no estàs bé”. Llavors vaig començar la teràpia. 

I això ho ha traslladat a les obres.
Als quadres hi ha molts sentiments que he tingut durant aquests anys. Per exemple, al segon o tercer any em pensava que ja estava bé, però no. Però també alguns estan relacionats amb experiències de gent propera a mi que han patit amb el menjar, l’avortament... I d’això va aquesta sèrie, del 2019 fins ara.

Comença a pintar el 2019?
No, ja des que era un bebè pintava. La meva mare diu que pintava les parets de casa! Però, al marge d’aquesta exposició, vam buscar altres obres meves que tinguessin relació amb el tema, ja que en tinc bastantes més.

En va afegint a la col·lecció.
N’hi ha dues de noves d’aquest any. En volia fer més, però no tenia temps. Tot i així, crec que he retratat bastant bé les meves emocions al llarg d’aquests anys. Espero que puguin ajudar més gent.

Ha fet alguna exposició fora d’Andorra?
De moment no, però m’agradaria. També, com que vaig començar amb l’Espai Jovent d’Escaldes, al Talantejant, i de petita anava al CAEE, ja tenia un cercle, un entorn, fet aquí. I em van facilitar poder fer exposicions. 

A les obres hi veig molta aigua.
Sí, en la majoria hi surt d’una manera o altra: en una llàgrima, en una banyera, als núvols que ens pesen al cap, a vegades físicament, però que també poden fer florir coses boniques. 

Quan es posa davant d’un llenç, sents que es buida emocionalment?
Depèn del moment i del llenç. Quan tinc una idea i veig que comença a semblar-se al que tinc pensat, sí. Però quan no, els sentiments canvien, i ve una mica la frustració. Xoca la part emocional amb la tècnica.

Els colors tenen algun significat?
Més o menys. Als primers quadres sí que els colors són més freds, i les obres una mica més tèrboles, però amb els anys van anar sortint més colors vius i alegria. Una mica de calma dins del caos. Hi ha una mena de progressió.

Fa alguna altra disciplina a més de la pintura?
Alguna vegada he fet escultura, però no és el meu punt fort. Faig molta fotografia, això sí. Durant molts anys n’he fet moltíssimes. L’any passat vaig fer una revista per al treball final de grau, que té a veure amb la cultura de la dieta.

Què vol dir?
Els models són “reals”, i no de “revista”, saps? Amb totes les “imperfeccions” que tenim. A més, el vestuari és de dissenyadors que estan començant o d’amics meus. 

Ara farà un màster Madrid, oi?
Sí, d’Imatge i Audiovisuals, a la Vogue. Tothom diu que Madrid està molt bé, i m’han posat les expectatives molt altes, però fins que no hi sigui no ho sabré!

I quan acabi, té pensat tornar a Andorra?
Normalment vaig a cinc anys vista, sense expectatives. Ara no en tinc ni idea del que em ve ni de les oportunitats laborals que poden sortir. Per això també faig el màster, per conèixer una mica més. 

Sobre la marxa!
El meu pla de futur, a molt llarg termini, és tenir un vaixell i anar pel món pintant tranquil·lament! Necessito estar a prop del mar.

Com és això?
La meva mare és de Mallorca, i cada estiu hi anem. Tot i que durant una temporada no hi vaig anar, ja que els meus avis van morir i no volia tornar a aquella casa sense que hi fossin. Va ser l’època que més malament vaig estar. Aquest any m’he apuntat a Caldea, perquè necessito estar en contacte amb l’aigua.