És veneçolà i va arribar al país fa 23 anys, però tota la vida ha estat interessat i relacionat amb el
món de les emocions, el ioga i les teràpies alternatives, i ho comparteix amb tothom que ho necessita


Com va entrar en aquest món?
Des de molt jovenet ja m’interessava el tema de la ment. De fet, volia ser psiquiatre. Però a Veneçuela la nota que exigien per entrar era un 16 sobre 20, i jo vaig treure un 14. Llavors vaig estudiar Administració d’Empreses, però ja amb 18 anys vaig començar a meditar i practicar ioga. 

Combinava dues passions.
També vaig col·laborar durant deu anys amb una fundació que ajudava persones amb malalties terminals. Allà vaig aprofundir en el meu coneixement, sobretot pel que fa a plantes medicinals i la neteja i l’equilibri metabòlic.

Però curaven persones en estat terminal?
I tant, a moltíssimes. Per exemple, gent que tenia por de fer-se un bypass o neteja d’artèries coronàries. Problemes greus. I en tres mesos els netejàvem i regeneràvem els teixits.

Com ho feien?
Per exemple, si hi ha alguna cosa que obstrueix l’arteria, fèiem servir la pela de la papaia, que té un gust molt amarg, molt fort, però té la propietat de diluir els ateromes dels conductes sanguinis.

Llavors només funciona amb gent amb problemes cardíacs?
Mira, per exemple, el meu pare menja molt sovint papaies, li agraden molt. No en menja la pela, però mai ha tingut problemes de bloqueigs venosos. Sí que té arrítmies, però és per una qüestió més emocional, ja que la gran majoria de la gent té moltes tensions al diafragma, que és on tenim el cervell emocional.

Caram.
És el mateix cervell que compartim amb els gossos, gats i cavalls. Totes les emocions que tenim, que seria el subconscient, van directament al diafragma. I quan aquest se satura, es bloqueja. A més, tenim dos diafragmes.

Ah sí?
N’hi ha un que està relacionat amb qüestions mundanes, de relacions interpersonals, i un altre que és més íntim i està lligat a les relacions verticals: fills, pares, avis, besavis i un mateix. Llavors, quan tenim molta tensió, el cor treballa malament perquè hi ha pressió a tota la caixa toràcica. 

I vostè ajuda la gent a destensar aquesta part.
Exactament. La primera ajuda és manual, és a dir, intervinc jo. Després, la idea és que aprenguin a fer-ho ells mateixos amb postures, i que la persona pugui alliberar-se de tensions, que totes s’acumulen a un teixit que es diu fàscia. Però també s’ha de tenir en compte les creences i la identitat de cada persona.

Cadascú és diferent.
És per saber què el fa no tindre aquesta fluïdesa i capacitat adaptativa amb els obstacles que li presenta el món. Que si et deixa la xicota, si la feina no sé què, si la política no sé cuantos. L’eina més potent és l’autoconeixement, i això és el que es busca en el món del creixement personal: donar eines perquè la persona pugui ser cada vegada més independent. 

I a Andorra, en general, com estem emocionalment parlant?
Aquí entra un altre tema que també toco, que és la qüestió ambiental. El context psiquicosocial, els colors que t’envolten, tenen una gran influència en la nostra ment i les nostres emocions. Podem parlar del feng shui, que, tot i que es va posar de moda fa quinze anys, és una tècnica molt antiga. 

L’entorn t’afecta.
Néixer a una vall o prop d’una muntanya et dona la condició del control. Tindràs una tendència a controlar-ho més tot i a ser més reservat. Això és bo per una banda ja que, si no, potser Andorra no seria el que és avui en dia, però també un excés de control pot ser un fre que no deixa anar tan ràpid com hauria d’anar. 

Una arma de doble tall.
Per exemple, quan vaig arribar a Andorra fa 23 anys, un senyor que es deia Jaume Prats em va dir: “Tot això que fas, aquí està considerat bruixeria”. A Prat de la Creu anava a fer unes meditacions que havia inventat un home que barrejava diverses tècniques, i la gent pensava que érem una secta.

I què va passar?
Doncs que la policia ho va clausurar. Però hi anava qui volia, no hi havia cap tipus de condició per entrar ni rituals ni res. És a dir que era públic, no una activitat clandestina. Però no agradava o no s’entenia. Però ara això ha canviat.