Com sorgeix aquesta novel·la?
Vaig començar a escriure aquest llibre, juntament amb el Víctor Díaz, cap a l’any 2017. Acabava de guanyar un premi amb una primera novel·la eròtica anomenada Històries íntimes. Arran d’això, el Víctor, amb qui ja ens coneixíem, em va comentar que tenia una història eròtica molt interessant al cap però que no sabia com posar-la sobre paper. Em va semblar un argument molt bo, i a partir d’aquí vam posar fil a l’agulla per a desenvolupar-la. L’obra en qüestió es titula La noia de la platja.

De què tracta?
Vam situar la trama a la Costa Brava. El protagonista és un personatge masculí que acaba de tallar amb la seva parella  i decideix escapar-se a la costa catalana. Se’n va cap allà perquè, mesos enrere, havia vist una noia a la platja que l’havia captivat. No en sap res, només recorda el lloc on la va veure. Quan el noi comença a buscar-la per la costa es topa amb un altre personatge: una noia d’Andorra, a qui li explica la història. En la novel·la no es parla dels Pirineus, però estem embastant una segona part on volem donar al Principat un paper més destacat.

Es dona més informació sobre la noia andorrana?
No, no se’n donen gaires detalls perquè tot el que sabem d’ella queda al misteri. Ara bé, sí que li explica al protagonista que el seu pare no és andorrà sinó d’una illa, Sardenya, i que venia als Pirineus per treballar a les pistes d’esquí. Els protagonistes de la història són, en primer lloc, l’home, que és el personatge principal, i de les dues noies que apareixen, l’andorrana és la més important. Tots tenen entre trenta i quaranta anys.

I què se’n sap, del seu caràcter?
Es presenta durant tot el relat com una noia molt misteriosa. Tanmateix, sí que té un tret molt característic: el seu color de cabell. És pèl-roja, un element que dona molt de joc en les descripcions. També se’n detalla el nom. Es diu Meri, inspirat en el Santuari de Meritxell. El narrador és omniscient, i com que se centra principalment en els pensaments del noi, tot el que anem sabent de la Meri és el que el protagonista va deduint a mesura que la coneix. Tota la trama transcorre en un cap de setmana.

Per quin motiu heu incorporat un personatge d’Andorra?
Perquè a la Costa Brava et pots trobar turistes de tot arreu. En aquest cas ens calia un personatge que parlés el mateix idioma, el català, ja que tot comença a partir d’una conversa de WhatsApp. Per tant, quedava com un joc misteriós rebre un missatge procedent d’un número estranger, però que, alhora, fos en el mateix idioma! Un fet que deixa totalment descol·locat el protagonista.

La Meri es familiaritza amb el mar.
És filla d’un home que va néixer a Sardenya, concretament a la ciutat costanera de l’Alguer. D’aquí el seu lligam amb el català, ja que en aquesta regió es fa servir un dialecte del català, l’alguerès. De fet, la Meri viatja a la Costa Brava perquè és una enamorada dels fars.

Quins són els estereotips que voleu trencar amb el vostre llibre?
Crec que la literatura eròtica és un gènere que ha quedat molt encasellat en l’univers femení. Sabem que aquest tipus de  relats els consumeixen principalment dones. Però hauríem d’acabar amb aquesta idea. A més, sempre solen tenir una noia com a protagonista, que busca un príncep blau. És per això que vam incloure a la nostra novel·la un protagonista masculí. Com que està escrita per un home i una dona, hem pogut barrejar diferents punts de vista.

Finalment, quina és la fórmula per escriure un bon relat eròtic?
Al meu criteri, un dels punts més importants és no ser barroer en les descripcions, per explícites que siguin. Hem d’explicar els fets amb elegància. A més, s’ha d’intentar no ser repetitiu ni amb els espais ni amb el vocabulari. Finalment, és essencial que l’argument de la història vagi més enllà de l’erotisme.