Amb quatre anyets començava en el món de la dansa. Quinze després, l’encampadà Àlex Orona grava el primer senzill diguem-ne que seriós, ‘Destiempo’. Segur que el títol no li fa justícia

‘Destiempo’.
És una cançó que tenia ja escrita des de fa un parell d’anys, però tenia molt clar que volia gravar-la, produir-la, a Barcelona. Vaig baixar-hi a estudiar i vaig conèixer dos productors, l’Oriol Plana i el Roger Argemí, i de seguida vam connectar i ens vam posar d’acord. 

Gens fàcil, això.  
En aquest cas sí, m’ho van posar molt fàcil. Jo havia gravat ja una altra cançó, però no de manera tan professional, sinó amb un amic que estudiava producció musical. Ha estat diferent. Estava molt nerviós. 

Un tema propi. 
M’agrada molt escriure lletres, expressar el que sento. Aquesta, és clar, la vaig compondre quan tenia disset anys i ara estic en una altra etapa, però bé, en algunes coses em sento igual. Aleshores estava a batxillerat i ara, acabant ja primer de carrera. 

Què estàs fent?
Teatre musical. A una escola que es diu Aules, a Barcelona. 

Ho veies claríssim. 
Sí, sí. Jo porto ballant des dels quatre anys, a Líquid Dansa, i he fet tot tipus d’estils: clàssic, jazz, contemporani, street jazz...  de tot. Després, als sis anys, em vaig interessar pel piano i més endavant vaig veure que també podia cantar. Vaig fer classes a l’Escola de Música Moderna i Star’s Academy... A banda dels tallers a Sant Julià de Lòria de musicals. Així que...

Als quatre anys?
Els pares em van començar a apuntar a extraescolars i vaig passar per activitats de tota mena: natació, atletisme, bàsquet... però res, no m’hi acabava de trobar. Fins que van provar amb la dansa i... ja veus. 

El món de la dansa t’esperava. 
Les profes de Líquid Dansa també ens van animar molt, a mi i els pares. 

Tornem a la música. 
Fa any i poc vaig fer una cançó, Arde, amb un amic, Bernat Torra, amb el videoclip i tot, però tot era més casolà, un primer pas. En aquest cas també hem fet un videoclip molt xulo. La cançó sortirà aquesta mitjanit i el vídeo, dissabte a la una de la tarda. 

...?
Són els dies habituals per als llançaments musicals, sembla ser. La meva visió com a artista és fusionar dansa i cant, unificades per la interpretació. És el que he volgut reflectir al videoclip, gravat per Clàudia Herran i on ballo amb la Clàudia Bargalló. Una coreografia feta per un professor amb qui m’entenc molt bé i em sento molt còmode, l’Adrià Juàrez. 

Tindrem oportunitat de veure’t en directe?
Sí, sí, de fet divendres mateix faré una presentació a Illa Carlemany, en un acte organitzat per Carnet Jove. Jo actuaré a partir de les 18.40, em diuen.Interpretaré quatre temes, que serà aquesta cançó meva, per descomptat, i algunes versions. 

No és el primer cop que et poses davant del públic del país. 
He fet algunes cosetes, sí. Vaig cantar l’himne al darrer partit de la temporada de bàsquet, per exemple. També havia participat en un concert benèfic a favor de la gossera. Però el millor vindrà al setembre, que faré un concert d’una horeta tot sol. Ja l’anunciaré, de moment no puc dir gaire més. 

Veure el tema publicat et deu fer volar la imaginació. Expectatives?
És clar. Amb l’altre tema vaig rebre molt bones crítiques, molts ànims, i aquesta, doncs tant de bo s’escoltés molt. Confio que així serà, aprofitant que ara estic a Barcelona i el meu cercle és més extens. Avui en dia per sort no és difícil promocionar-te aprofitant les xarxes socials.