Cantant, compositor i líder de la banda musical Makuka & Los Afronautas. Aquesta setmana, el trio andorrà comença a enregistrar el seu primer LP.
Abans de tot, com es va gestar aquesta formació de nois tan joves?
Vaig iniciar el projecte amb un amic que tocava la bateria just en sortir del confinament. De fet, va ser un dels nostres primers membres, que es deia Tudor. Quan ja vam arribar a ser tres components, en vam afegir un de nou, el bateria Edgar González, i vaig decidir incloure també un pianista, el Nil Corba. El nostre primer treball junts va ser el tema Summer Ex, amb el qual vam guanyar el concurs de l’Escaldes Sound l’any passat.
Quins estudis musicals ha fet?
Vaig instruir-me en la música gràcies a les classes i la direcció de Catherine Metayer dins del Cor Nacional dels Petits Cantors. Allà, vaig poder obtenir la millor base tècnica vocal, així com l’amor i el respecte per aquest art que significa cantar! A més a més, he tingut l’ocasió de participar cantant a les Nacions Unides i també a l’Eliseu de París. En aquests moments, estic fent classes de guitarra al centre Artístic Musical La Grandàlia sota la supervisió de Manuel Alonso.
En què es va inspirar per escollir el nom del grup Makuka & Los Afronautas?
Un dia, buscant per YouTube, em vaig fixar en la curiosa història del professor Edward Makuka Nkoloso, un home que vivia a Zàmbia i que volia arribar a la Lluna! La qüestió és que aquest docent africà va acabar reclutant dotze potencials afronautes, com els va anomenar ell. Malauradament, el somni d’Edward Makuka no es va fer realitat, ja que el projecte no va aconseguir suficient finançament. D’aquí la meva inspiració, ja que l’important no és que es compleixi o no el desig, sinó el fet de tenir una il·lusió per la qual lluitar.
Sobre quina temàtica solen girar les lletres de les seves cançons?
Et diria que cada cançó és diferent de l’anterior. Quant als temes que tracto, depenen i varien molt en funció de l’estat anímic en el qual em trobi en el moment de fer cada cançó. D’una banda, hi ha moltes composicions alegres, ja que solem tractar l’estiu i que ens ho passarem molt bé! D’altra banda, també hi ha vegades que parlo de ruptures i situacions personals que són més afectives. El que faig és traslladar a totes les meves lletres els moments que visc.
Heu actuat a diferents indrets d’Espanya i Andorra. Quin ha estat per a vostè el concert més especial?
Val a dir que totes les nostres actuacions són sempre moments molt macos, mai n’hi ha una de preferida. Tanmateix, si hagués de triar un concert en concret, segurament et diria el primer que vam dur a terme a Cervera, que es va poder fer gràcies al pas que ens va atorgar haver guanyat l’Escaldes Sound! La primera experiència sempre marca un abans i un després, i en aquest cas va ser especial. Pel que fa a les actuacions al Principat, la que vam fer a la festa de Halloween de l’any passat em va agradar molt.
Actualment, la seva banda la conformen tres integrants. Com defineix els seus companys Daianne Morais i Dan Adran?
A la Daianne sempre la presento als concerts com a la noia del grup! És la persona que marca l’estètica de la banda i la que aporta color i sensibilitat a través de la seva faceta melòdica. D’un altre costat, el Dan és un màquina a la bateria! Dota els nostres temes de tempo i a base d’un ritme molt contundent. A més, els seus 8 anys d’estudis de percussió el situen com un dels millors bateries del país. Porta tan sols dos mesos al grup, però la seva presència s’ha fet notar i crec que els tres encaixem molt bé! Tenim una gran relació entre tots.
Llançament al setembre d’un primer disc de llarga durada.
Aquesta setmana comencem a gravar a l’estudi SONNOS de Pere Revert les primeres cançons que tindrà el nostre primer LP! La temàtica de l’àlbum la volem enfocar en la nostàlgia d’aquest període d’estiu. Serà un recull que servirà per tancar aquesta temporada estival i que estrenarem el mes de setembre vinent. En aquest primer treball d’estudi reflectirem diferents experiències que ens ha deixat l’estiu i el nom de l’àlbum serà una sorpresa.
A part dels vostres temes, també feu ‘covers’ de grups famosos. Quina senya d’identitat hi afegiu?
Als concerts fem molt ús de la improvisació. De fet, mai toquem les cançons de la mateixa manera! A més a més, quan ens demanen una altra cançó, la que sigui, nosaltres la modifiquem i l’acabem enllaçant amb una altra.
Finalment, quin desig té pel que fa al futur de la banda?
Vull que el grup no se separi mai, i per això crec que és important no caure en la mediocritat. Hem de seguir treballant.