Un crim amb les torres escaldenques i el luxe que simbolitzen de rerefons. Així arrenca la novel·la ‘Sang blava’, de la berguedana Montse Cabanas (o Maria Sardans, que és com signa). 

Comencem per la portada: la figura de la mort amb torres al rerefons. 
Tota la sèrie, perquè aquesta és la tercera novel·la ja protagonitzada per la mossa Valentina Palau, té les portades fetes per l’Àlex Santaló, i ja a les dues primeres apareixia aquesta figura de la mort. Bé, en aquesta qüestió de portades, els escriptors no hi tenim res a dir, és cosa de l’editorial. 

Per què situar l’acció a Andorra?
Ho tenia molt clar, que havia de passar al Principat: per proximitat geogràfica, però ja sortint de les fronteres del Regne d’Espanya, era un lloc on podia actuar la Valentina. Necessitava que intervinguessin diferents policies, la nacional i els mossos i l’andorrana. 

...?
Ho necessitava perquè es veiessin certes lluites: uns pressionant perquè es faci la investigació, els altres intentant que no... El rerefons de la història de Sang blava se situa en aquells mesos que van seguir els atacs islamistes a les Rambles de Barcelona i una de les coses que em va cridar l’atenció i em va inspirar aquesta història era la descoordinació entre els cossos policials. Que no hi hauria de ser, no us sembla?

Pregunta retòrica.
Sí, sí, i en tot plegat, Andorra m’anava molt bé per incorporar una policia forana i explorar què passa quan els cossos policials no van a l’una, quan hi ha interessos pel mig. 

A ‘Sang blava’ s’entrecreuen aquests interessos. 
La Valentina, una mossa, ha de col·laborar en la investigació d’una noia andorrana que troben assassinada. El títol, és clar, remet que el crim afecta la reialesa espanyola. També hi ha el CNI pel mig, naturalment. Com que és una  qüestió tan delicada...

Per descriure aquesta situació, haurà necessitat fonts, documentar-se, més enllà de la intuïció. 
De fet és un treball que he anat fent durant anys. Sempre m’ha interessat molt com treballen els mossos. Mireu, jo fa relativament poc que estic publicada, des del 2020, però he escrit sempre i sempre m’ha agradat la novel·la policíaca, la d’investigació, de procediment, més que no pas el gore. Així que he buscat molta informació. També directament, amb ells, i tenia algun amic que era policia nacional i m’anava explicant algunes coses i donant algunes pautes que m’han estat útils. 

Amb la policia andorrana...
Aquí he begut molt de les novel·les de Ludmilla Lacueva, amb qui ens coneixem, per cert. 
A Andorra un assassinat de la reialesa era el que ens faltava!
Sí, sí, la noia que troben assassinada és filla d’una família de diners, poderosa, amb implicacions polítiques, i que tenia un amant de la reialesa, que està a la línia de successió de la corona espanyola. S’ha d’investigar, però evitar que es converteixi en un circ. 

Coneix bé Andorra?
Sí, sí, hi tinc família. Ara, per descriure aquest àmbit, vam estar passejant per Can Diumenge i aquestes zones més exclusives, per poder dibuixar-ho bé a la novel·la. Jo vinc sovint a Andorra, però no precisament passejo per aquests llocs. 

Ni vostè ni l’humà corrent. 
Necessitava aquesta perspectiva. 

Però vostè sí que s’ha mogut professionalment a les empreses relacionades amb el comerç del luxe.
Sí, sí, he pogut anar a festes, a actes... Per això vaig situar en aquest àmbit la Valentina, que és una dona de família de diners però que té aquesta voluntat de ser mossa. Això m’anava molt bé, perquè així té uns contactes, un accés a llocs vedats a d’altres policies. 

Potser ha conegut subjectes als quals hauria volgut escanyar... i aprofita en la ficció. 
No diré que no. Ningú no es mereix la mort, naturalment, però a vegades també en faig broma i acabes dramatitzant el fet, deixant anar els desitjos: hi ha algunes coses que he conegut de primera mà. Penso que és habitual entre els que escrivim novel·la negra. 

De moment, presenta a Organyà. I a Andorra?
Sí, dissabte estarem a Organyà, amb el col·lectiu Terra Escrita. A Andorra no ho tinc lligat, però de ben segur que m’agradaria fer-ne una presentació.